Post date: Feb 18, 2018 7:40:42 PM
Jesús anà al desert, no per caprici, sinó per convicció.
“Déu ens estima”. La conversió comença per saber-se estimat.
Jesús, anant al desert a preparar-se, demostra el respecte i l’amor que el proïsme li mereix.
La humilitat és una virtut, no una neurosi. No és dir-se a si mateix “no sóc res” ni coses per l’estil. No és, tampoc, una paràlisi, que seria la conseqüència lògica d’aquest “no sóc res”.
La humilitat és el coneixement dels propis límits. I confiança en Déu.
Jesús se’n va al desert a meditar i a pregar. I enfortirà l’esperit per no deixar-se vèncer per la temptació. Quina temptació?
EL BÉ SEMPRE ESTÀ PER FER.
Imatge bíblica: Déu, després de crear, diu que tot està bé.
No hi havia, encara, el mal en la creació. No hi havia pecat ni desordre.
A partir del mal, del pecat i del desordre, necessitem fer el bé.
Això vol dir reparar el mal, Sigui físic, moral, espiritual, o social....
Guarir (mals físics); perdonar (mals morals); reparar (carències espirituals). denunciar (injustícies socials)
Ensenyar el camí del bé. Obrir els ulls a la bondat. Predicar una jerarquia de valors que la religió no contempla. Criticar els mals de la religió. Vocació d’home de Bé. Convicció, preparació, desert, dejuni, pregària, unió amb Déu. No és gens fàcil la missió de Jesús.
Que la nostra Quaresma s’inspiri en Jesús: a) deixem-nos guiar per l’Esperit.- b) Reflexionem sobre la nostra fe en l’amor al proïsme.- C) Renovem la nostra relació amb Déu: busquem-lo en el proïsme.- d) Estimem-lo tal com vol ser estimat: a través dels seus fills, el nostres iguals, els nostres germans.- e) L’amor és compromís: pensem en l’anell dels que s’estimen i es prometen amor i fidelitat. Quin és el teu anell, que certifica que tens un compromís adquirit amb Jesús? Pensa-hi durant la Quaresma: què pots fer perquè el món del teu entorn sigui millor? Estimar-lo més, potser? Doncs sí. Estima i fes el que vulguis, que si ho fas per amor, segur que faràs el bé. I, al final, haurà viscut la millor Quaresma de la teva vida, perquè -no ho oblidis-, el cristià viu pels altres. No hi ha una perfecció teva, sinó l’oblit de tu mateix en bé dels altres. No hi ha regne de Déu si no hi ha justícia. I no hi haurà mai justícia si no hi ha l’amor que ens mou a fer el bé i a ser justos amb tothom, començant pels més afectats per la injustícia.
Vostre: Jaume.