Ha començat el compte enrere

Post date: Sep 24, 2017 9:44:02 PM

Si voleu dir “sí”, digueu “SÍ”.- Si voleu dir “no”, digueu “NO”.

• Però digueu-ho.- No us inhibiu.- És un consell evangèlic.

Es dona el cas que, avui, hi havia una trobada dels feligresos de Riells en la diàspora. Jo els recordava el consell de Jesús sobre el “sí” i el “no”. Jesús aconsellava que fóssim clars: “quan digueu “sí” digueu “sí”, quan digueu “no” digueu “no”. I un dels feligresos, amb un gran sentit de l’oportunitat, hi ha afegit: “però digueu-ho”.

He pensat que aquest és un bon tema. Sobretot ara, que ja ha començat el compte enrere. I els dubtes i la incertesa són com un grop en l’horitzó. No sabem si caurà pluja o pedregada. O potser res. Depèn del vent que bufi. El grop pot passar de llarg, com ja ha succeït altres vegades. I aleshores, què? Tindrem enveja dels que han sigut valents.

Tindrem enveja dels que han sabut dir “sí” o han sabut dir “no”, prescindint del grop. De l’amenaça i de la incertesa. Una prova més que l’Evangeli de Jesús és patrimoni de la Humanitat. I no està de més que us ho recordi. Perquè ningú ho diria. Sembla propietat de l’Església institució. I que ho sembli, és culpa nostra. Perquè -insisteixo- és de tots. L’Evangeli no exclou ningú. I aquí volia arribar.

Aquest és un bon moment per entendre si n’és de perversa l’exclusió. Sentir-se exclòs dels propis drets en un Estat de dret...Resulta dolorós, no?

• Doncs molta gent viu en aquesta dolorosa situació.

Pensem una mica:

• Quan dius “sí”, a què dius “no”? I viceversa. Quan dius “no” a què dius “sí”. Perquè el “sí” i el “no” s’exclouen mútuament.

D’aquí ve que Jesús aconsellés la claredat i la simplicitat. Tot el contrari, per tant, de l’ambigüitat i de la manca d’honestedat.

IDEOLOGIA: No ens féssim il.lusions: No hi ha res que estigui exempte d’ideologia. La ideologia habita en el subconscient de les persones.

• Jo no sóc polític, diu el creient. El catòlic perquè és catòlic. El protestant perquè és protestant. I el musulmà perquè és musulmà.
• Ningú que professi una religió fa política. Marx afirmava el mateix, del marxisme. I era ateu.
• I els científics? Tres quarts del mateix: veritat i ciència (cal recordar-ho) no són sinònims. El mateix cal dir de la filosofia: no tota filosofia és exclusivament ideologia, però la ideologia també és present en la filosofia.
• Recordo una frase d’Althusser que diu: “Només una concepció ideològica de la societat ha pogut imaginar una societat sense ideologies”.
• Jo hi afegiria: Només una concepció ideològica del marxisme ha pogut imaginar que està exempta d’ideologia. I el mateix cal dir de la religió: només una concepció ideològica de la religió ha pogut imaginar que està exempta d’ideologia.

LA IDEOLOGIA ÉS EL LLENGUATGE DE LA VIDA REAL.

Això vol dir que “la ideologia no té una història autònoma. Ni tampoc té altra història que la de la societat de la qual forma part, i que, a més, la determina, i respecte a la qual actua de manera recíproca”.

CREC QUE AQUEST ÉS L’ESPAI EN EL QUAL CAL SITUAR EL DESIG D’INDEPENDÈNCIA.¨És una resposta a la ideologia dominant. I aquesta és la pròpia de la classe dominant. La classe dominant està en el govern d’un Estat que no reconeix la plurinacionalitat. Fins ara ens ha mantingut a ratlla amb la teoria del “cafè per a tothom”. És l’Estat de les autonomies, que ha deixat de funcionar. Justament perquè no és just. No hi pot haver el mateix cafè per autonomies tan diverses com les que es donen en l’Espanya de les autonomies. Hi ha autonomies que no es reconeixen ni s’identifiquen amb la ideologia política espanyola dominant. La nostra n’és una. I en això estem.

Tot això és igualment aplicable a l’Església, entesa com a Institució eclesiàstica jerarcocèntrica. El resultat és una societat (soi dissant) perfecta de desiguals. Una clara contradicció in terminis. Quina perfecció hi pot haver en la desigualtat?

L’Evangeli postula la igualtat, a partir de la filiació divina. Tenim un sol Pare, del qual tots som fills. Aquesta igualtat -que prové de la filiació- té, com a primera conseqüència la fraternitat. En l’argot de la saviesa popular hi trobem l’expressió “tots som germans per part de Déu”. I els infants, quan algú els preguntava: Com et dius?, responien:

• Em dic Josep (o Joan, o Pere, etcètera) per servir Déu i vostè.

Magnífica resposta, que (per desgràcia) s’ha perdut.

Hem parlat d’igualtat i de fraternitat. Manca parlar de la llibertat.

• Tornem a l’Evangeli de Jesús. I veurem que Jesús va dir taxativament que la lletra mata i l’esperit vivifica. També va dir que la llei està al servei de l’home, i no l’home al servei de la llei (sigui aquesta civil o religiosa).

La llibertat cal guanyar-la. Ningú no ens la regalarà. I penso que és prèvia a la independència. En la mesura que cada ciutadà estimi la seva llibertat i respecti la dels altres, tant com vol que es respecti la seva, estarà ideològicament preparat pel “sí” o pel “no” que se’ns demana.

Dos pensaments per acabar:

“Lliure és aquella societat en la qual ningú s’ha d’avergonyir de ser qui és ni de ser com és”.

L’altra pensament, complementa l’anterior:

“Sigui qui sigui qui ens faci sentir vergonya del que som i de com som, en cadascun dels aspectes de la vida, és DOLENT.- No ens convé".

Sabrem a què diem “Sí”, si tenim clar a què volem dir “no”.

El compte enrere ha començat.

Vostre: Jaume (amb gratitud a tots els amics que m’han fet costat quan se m’ha volgut avergonyir públicament).