Qui jutjarà els jutges que jutgen el Procés ?

QUI JUTJARÀ ELS JUTGES QUE JUTGEN EL PROCÉS?

Posar unes urnes a l’abast dels votants pot ser -com a màxim- un acte al marge de la legal.litat vigent. Però el que no pot ser -de cap de les maneres- és un “colp d’Estat”. No s’intentava enderrocar el govern de l’Estat espanyol, sinó que s’intentava simplement saber si els ciutadans de Catalunya estaven en favor d’un govern autonòmic sobirà, en el ple sentit de la paraula, o si ja els estava bé un govern autonòmic com el que teníem, fruit dels pactes de la Transició Democràtica, i com a tal subordinat al govern de l’Estat.

Malgrat que no hi ha cap autonomia igual, la Transició Democràtica va crear l’Estat de les Autonomies. Des del principi, aquest Estat va ser qualificat amb l’eslògan “café para todos”. El greuge comparatiu no va tardar gens en fer-se evident. Va ser un fals repartiment, ja que no hi ha en l’Espanya postfranquista dues autonomies equiparables, des de cap punt de vista. Es pot ignorar “provisionalment” la història a efectes pràctics, però el que no es pot és canviar-la. Durant el franquisme, Catalunya va ser durament repressaliada. Tinguda per “roja” i “separatista”. Pel franquisme, Catalunya era l’enemic extern, el recurs que fa servir tot dictador. El comunisme ha sigut, també, la bèstia negra de totes les dictadures hagudes i per haver. El comunisme ha caigut pel seu propi pes, i ja no és l’enemic extern de cap govern. En l’Europa democràtica, el comunisme és un partit, i punt. Té tants partidaris com vots. Ni més ni menys. Però té representació a tots els nivells, cosa que no es pot dir de Catalunya.

• D’on prové aquesta aversió contra Catalunya, que es palpa fins i tot en el Tribunal de Justícia de l’Estat? D’on prové? Quina pot ser la causa d’aquesta animadversió, capaç de capgirar la realitat?

No són preguntes retòriques. Són preguntes que tots ens hauríem de fer, perquè en els jutges del Tribunal Suprem és impossible no veure-hi una tendència a declarar culpables els presos polítics, al mateix temps que es nega l’existència de presos polítics. Oficialment, en l’Espanya democràtica no hi ha presos polítics. No n’hi ha perquè no n’hi pot haver. La seva sola existència és antidemocràtica. D’aquí ve que no se’ls reconegui com a tals. Presos comuns, tampoc ho són. Els nostres presos polítics no han comès cap dels delictes que contempla el Codi Penal, del Dret Civil. No són lladres ni assassins. No han comès cap dels delictes dels delinqüents comuns, que atempten contra la seguretat dels ciutadans, i per això mateix són malvistos pels ciutadans. I això no obstant, no se sap de cap delinqüent comú que hagi hagut de patir una presó preventiva tan llarga i desproporcionada com la dels nostres presos polítics, els quals, per cert, no són presos polítics, perquè no ho poden ser. En un Estat democràtic no hi ha “presos polítics”. Doncs aleshores, què caram són els presos que no són polítics ni delinqüents comuns? Algú ens ho pot explicar?

Ens ho explicarà la Sentència. I la Sentència dirà, contra tota evidència, que són colpistes. Es veu venir. Colpistes sense armes, sense exèrcit, sense cap dels requisits que configuren el Colp d’Estat.

No s’està jutjant únicament un grup de persones, sinó tot el que, aquest grup de persones representa. I representa un poble, una nació, amb nom propi, llengua pròpia i història pròpia. Hi ha en el Judici al Procés un tuf de catalanofòbia, que tomba d’esquenes. Només així s’explica el punt d’irracionalitat que ha presidit el Judici del segle, de tal manera que, tot el que hem vist fins ara, no ha sigut més que una paròdia de Judici, però no un judici com Déu mana.

Al final es veurà que el colp d’Estat ha existit, però no contra l’Estat espanyol, ni contra la monarquia, ni contra el govern de la nació, que ni tan sols ha trontollat, sinó contra el govern de la generalitat de Catalunya i contra les legítimes aspiracions democràtiques del Poble de Catalunya. I com que això ja no hi ha qui ho pari, em pregunto qui jutjarà els jutges del Tribunal Suprem que han actuat com autèntics colpistes dels principis democràtics, en termes generals, i com a botxins del govern autonòmic de Catalunya, en particular. Qui els jutjarà? La veritat és que no ho sé. No tinc la resposta a aquesta pregunta, però sé del cert que no és una pregunta merament retòrica. La resposta existeix. I si no, s’haurà d’inventar. Perquè, encara que no ho sembli, ens ho juguem tot.

Vostre: Jaume.- 9-VI-2019