EL SETÈ: no diràs falsos testimonis ni mentiràs

Post date: Aug 6, 2017 9:08:03 PM

Abans que tot: BON ESTIU, Amics.- Bones vacances!

He triat un tema que potser us semblarà poc estiuenc. Per la meva part, faré tot el que calgui perquè us resulti refrescant.

La mentida esclavitza.- La veritat allibera, però no de la calor.

Aquests dies en fa tanta, que la gent diu: sembla mentida que faci tanta calor! (Primera lliçó: hi ha coses que semblen mentida i són veritat. I coses que semblen veritat i són mentida).

Aquest tema m’apassiona. Perquè, com sabeu prou bé, em toca de prop. Penso en el fillol. La seva tràgica mort va ser tractada per la premsa com un simple pretext. Perquè el seu padrí era capellà. I resultava més rendible parlar del capellà. Deu ser veritat que vivim en l’era de la post-veritat. De fet, som més esclaus que mai de la mentida.

Vivim en l’època de la publicitat. I és prou sabut que la publicitat té llicència per mentir. Una veritat a mitges és una mitja veritat. L’altra meitat és mentida.

ELS 1O MANAMENTS foren rebuts pels Pares de l’Església com un resum de la Llei Natural. Sant Ireneu de Lió (s.II) va ser el primer a definir el Decàleg com la Llei Natural que Déu mateix havia dipositat en el cor de l’home. (M’estalvio de dir que el Magisteri Eclesiàstic està molt lluny de la Llei Natural. Sovint l’invoca en va).

EL SETÈ MANAMENT: El primer que s’observa és que el manament no fa referència al deure de dir veritat. El que fa és prohibir el fals testimoni, un acte que sempre fa mal a algú. La mentida és un acte social. Té una dimensió social. Déu no ens imposa saber la veritat (com, per exemple, Plató o els estoics), sinó que no perpetrem aquest acte de violència que és l’engany.

L’ENGANY està prohibit tant en l’Antic com en el Nou Testament.

Està prohibit tant si els motius són nobles com si són abjectes. importants o trivials, en defensa pròpia o en defensa d’altri; per poder, per diner, per odi, per competència, per negocis, per pietat, per vanaglòria o fins i tot per amor. El Déu de l’amor detesta l’engany. Va enviar el seu Fill al món perquè donés testimoni de la veritat.

Jesús ensenya als seus deixebles a valorar el llenguatge:

• Digueu sí quan és sí; i no quan és no. La resta prové del mal.

EL CRISTIÀ s’hauria de distingir pel seu amor a la veritat i el seu refús a la mentida. Sant Pau recomana als Efesis que es revesteixin amb les obres de la llum, i que es despullin “de tot engany, de tota hipocresia, de tota enveja, i de tota difamació”. Fins i Tot Cels, crític amb el cristianisme, ensenya que “l’engany i la mentida” són sempre un mal.

Kant és, en aquest punt, intransigent com pocs filòsofs. Podem ser escèptics respecte al coneixement de la veritat, però no podem fer concessions a la mentida ni a l’engany. I si som cristians, encara menys.

EN LA PASSIÓ DE JESÚS HI HA LA PASSIÓ DE TOTS ELS HOMES.

Dels homes víctimes de l’engany, de la mentida o del fals testimoni.

No ens enganyéssim: la Justícia no és bona per ella mateixa, i per tant estimable. És al revés: és bona si l’estimem, si la respectem, si som conscients que la necessitem. Els valors són tots subjectius. Els fa objectius l’estimació que ens mereixen i el respecte que els atorguem.

En el cas del fillol, la persona que va prestar testimoni el dia abans que ho fes un servidor, ja sabia que seria “testimoni” quatre dies després de la mort violenta del fillol. El judici contra l’Eloi no va tenir lloc fins al cap de dos anys i sis mesos. I resulta que ella, la mestressa del Bar Mamma Mia, ja sabia (amb una antelació impensable) que, en el seu dia, prestaria testimoni. Fals testimoni, per descomptat. Qui l’havia investit amb aquest rang? La mateixa persona que em va despullar del meu, que era el de no imputat. Mentre jo esperava que els Mossos m’avisessin per parlar amb la Mare de Kekeo, la mare ja era aquí. I qui la va anar a esperar a l’aeroport? La mestressa del Mamma Mia. Com puc oblidar que, la mateixa nit del crim, mentre la Caporal em feia anar a la Comissaria dels Mossos, deixant en el meu pis un parell de Mossos sense ordre judicial ni demanar-me permís, just en el moment de sortir al carrer, on no hi havia ningú, per l’hora tardana (més de les onze de la nit i perquè era hivern), com puc oblidar, deia, l’arribada d’un cotxe dels Mossos, del qual en va sortir la mestressa del Mamma Mia?

• Hi ha coses que mai no s’obliden.

AVUI PODRIA DIR, AMB TOTA RAÓ, que la madame del bar Mamma Mia, s’ha separat del marit i fa vida de parella amb una dona. Podria, dic, rebajar-m’hi. Però no: que siguin feliços o felices, però el fals testimoni seguirà sent fals per anys que passin. I algun diner devia costar. El seu marit, en Gino, s’ha ajuntat a una altra dona. Hi ha posat un bar en la zona dels Pins, que no conec. No l’he vist en tot l’estiu en el bar Mamma Mia (el bar dels italians, com se’l sol anomenar, a pesar que la mestressa és cubana). En Kekeo, el fillol, va patir més que en cap lloc treballant en el bar esmentat. Mai no sabia si, a l’endemà, treballaria o no. “Tu estiguis preparat, li deia en Gino, i si et necessito, et cridaré”. Es va passar moltes tardes de diumenge espera que esperaràs. I quan ja pensava que no el cridarien (i s’havia canviat de roba), au! vinga! En Gino el cridava i havia de baixar o perdria el treball. -

A vegades surto al balcó I em fa l’efecte que el veig. Mai no m’hauria pensat que, el lloc on vaig entrar a demanar ajuda, es convertiria en el lloc que més temo i menys desitjo haver de passar pel davant.

Una flor no fa estiu, ni dues fan primavera. Però l’article que us envio és en honor del fillol. Jo no faig vacances, perquè segueixo estant de dol. Sort en tinc de poder-ho dir. Gràcies als amics i als feligresos. Una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat no hagi acabat de vestir-se. .Espero i desitjo que tingueu unes bones i saludables vacances.

Vostre: Jaume.