31 d'agost, dijous, SANT RAMON NONAT
Felicitats anticipades al nostre comú amic Ramon i esposa, Elisa (per la part que li toca).
Dades biogràfiques: Ramon Nonat va néixer l’any 1.200 i morí el 1240.
Només va viure, doncs, 40 anys, (És poc, però no per un sant nonat).
Per sort nostra, el nostre homenatjat ja ha superat aquesta barrera.
Primer desig: Per molts anys puguem celebrar el seu sant i gaudir de la seva santa ajuda.
Ramon Nonat va ser frare mercedari.
Per sort, el nostre amic Ramon no és frare mercedari,i encara menys mercenari. És laic, està casat, és generós i mestre d’abecedari del llenguatge virtual. Cosa que els neòfits agraïm sincerament (amén).
A Ramon Nonat se’l vincula a les grans famílies de Foix i de Cardona.
Al nostre amic Ramon se’l vincula a la feligresia de Riells i als amics del qui això escriu (pensant que, a l’estiu, tota cuca viu.- I això inclou els escriptors, els quals també pateixen les calors augustes.- Agost ve de l’emperador August).
Per què, “no-nat”? Perquè sembla que va néixer després que la seva mare hagués fet l’últim badall. A Portell, per cert.
- N’era conscient, el petit Ramon, de la mort de la seva mare?
- Crec que sí, perquè va plorar per partida doble: pel fet de néixer, com fan tots els nens i pel fet que la seva mare no li pogué donar l’escalf que tot nen, acabat de néixer, necessita.
- Per què ploren, els nens, en el moment de néixer?
- Perquè neixen sense el seu permís. I això els hi dol. (El nen pensa: “malament rai!, si comencem així… Quina serà la pròxima?)- El plor manifesta disgust; és, també, un mecanisme de defensa. Els nens neixen protestant. Després, els fem cristians. Això vol dir que, de grans, si volen protestar, abans hauran de demanar permís.
DEVOT DE LA VERGE MARIA.
La manca de mare, va fer que en Ramon (que era espavilat) cerqués en la Verge Maria la mare que desitjava i no tenia.
Nota personal: jo, això, ho entenc sense dificultat. El meu fillol freturava del pare que sempre havia volgut tenir i que mai no havia tingut.
Hi ha qui, això, no hi ha manera que ho entengui. I mira que és fàcil…!
- La devoció d’en Ramon a Maria era tal, que els seus coetanis li deien el “fill de Maria”. En Certa manera, doncs, va ser precursor de: a) Les filles de Maria i b) Les congregacions marianes.
De tota manera, ell, d’això, no en va ser conscient. Perquè vingué més tard. Vull dir que millor que no n’hi parleu. El podríeu confondre.
ESTUDIS D’HUMANÍSTICA.- a Barcelona.
El pare d’en Ramon volia que el seu fill estudiés. I l’envià a Barcelona, per tal que fos un “humanista”, una carrera que, en el segle XIII tenia molt de futur. Ara, en canvi, no té futur, perquè tampoc té present. On són els estudis d’Humanística? Als Seminaris, potser?
Pot ser. Però, on són els Seminaris? (No sap, no contesta).
ENCARREGAT DE LES FINQUES DEL SEU PARE I PASTOR D’OVELLES.- Quan el seu pare va veure que els estudis no atreien en Ramon, el va fer tornar a casa seva. Li encarregà la vigilància de les finques familiars i, més endavant, del ramat d’ovelles.
- Això últim li agradava molt més. Perquè permetia a en Ramon ser l’ovella negra del ramat que pasturava. Una ovella negra molt curiosa. Diferent, diguéssim. Perquè es passava el temps resant en paisatges bucòlics, de pastura (potser massa “verds” per en Ramon). Alguns pastors de la seva edat, envejosos de la cara de felicitat que feia en Ramon mentre resava, el van denunciar al seu pare. O sigui: li van fer una “cabritada” (Un “chivato” és un cabrit.- Nota del traductor).
- Els envejosos de m… no van saber mai que, mentre en Ramon resava, un jove resplendent (un àngel lluminós) li vigilava el ramat. En Ramon podia ser “no-nat”, però no neci. No va perdre mai cap ovella. De tota manera, el seu pare va optar per l’àngel que li guardava el ramat (més eficaç que en Ramon) i va permetre en Ramon fer-se frare mercedari. A la qual cosa, en Ramon, va dir: moltes mercès, pare.
- Mercedari (que no mercenari), en Ramon s’ordenà de capellà, i anà d’aquí cap allà redimint captius (cosa que en Ramon també fa). Hi ha molta més gent captiva de la que sembla. Captiu: mancat de llibertat (Nota de l’autor). En italià, “cattivo” vol dir dolent. Això ens permet concloure que no hi hauria tants captius, si no hi haguessin tantes persones cattivas . Amb el greuge afegit que les persones cattivas no ho semblen. Cal descobrir-les i posar-les en evidència. (En defensa dels captius).
- Ai! RAMON...
Sabíeu que Gregori IX (el Papa de la infal.libilitat), el volia per conseller?
- Doncs sí. Per la seva fama de sant. Fins i tot el nomenà cardenal (l’any 1239).
- En Ramon, abans de marxar cap Roma, es va voler acomiadar dels seus familiars de Cardona, i allí, a Cardona, com era de preveure, li agafaren unes febres calentes que el deixaren “cardat”
- Urbà VIII aprovà el culte universal ( any 1626)
- Alexandre VII el va inscriure en el Martirologi Romà (1657)
- I Innocenci XI fixà la festa el 31 d’agost.
- Nosaltres el nomenem “amic i protector de Riells i de les causes perdudes...O pendents”
Dedicat a en Ramon i a tots els nostres Ramons i Ramones.
- Nouvingut que cerques Roma a Roma.
- I res de Roma veus a Roma.- Roma és de Roma l’únic monument.
- I Roma a Roma ha vençut solament.” (En Ramon ja m’entén)
Vostre: Jaume.