Embedded Files
Post date: Jan 27, 2017 4:58:59 PM
Dóna´m la mà, Jesús, dona´m la mà,
que fa temps que no surto a passejar.
Has vist, Jesús, quin sol que fa?
La tarda és prou assolellada
com per sortir a caminar.
Fa mesos que so surto de casa.
Faig vida d´ermità.
L´ermità de l´illa de la calma,
l´illa és el pis on hi tinc l´ànima,
l´ànima cansada de patir.
És per això, Jesús, que vull sortir,
però amb tu, agafats de la mà.
A tu ningú no et veurà,
això ja ho sé.
Em veuran a mi, i em miraran,
i jo, sabent que et tinc amb mi,
aniré amb el cap alt,
i amb la meva esquena d´ase,
d´ase dels cops que he anat rebent.
Dóna´m la mà, Jesús, dóna´m la mà;
amb aquest gest en faig prou
per poder dir que ja n´hi ha prou
d´anar cap cot.
Tenir-te al meu costat em fa feliç.
Has vist el mar, avui, que llis?
Quan era infant m´agradava somiar en tu:
et veia caminant damunt les ones.
De totes els miracles, aquest era per mi el millor.
Si em preguntes per què,
et diré que per no res.
Perquè m´agradava veure´t així,
el meu amic, el meu heroi,
l´home sempre jove i sempre noi.
Tu no vas tenir temps d´envellir, Jesús,
i no sé si això fou una sort.
Jo només sé que, a tu, mai t´he vist mort.
Sempre t´he vist igual: caminant dreturer,
mai de tort.
Sempre t´he imaginat jove i fort.
Fort d´esperit.
I lliure com el vent que t´obeïa…
El vent bufa on vol,
i sobretot bufa on tu vols que bufi
Ara mateix, Jesús, necessito una alenada de vent.
Va, sortim, anem per la platja
alegrement, agafats de la mà.
Deixa´m pensar que ets el meu germà.
L´únic que no s´avergonyeix de mi.
L´únic que és capaç de sortir al carrer amb mi,
un pobre leprós.
Un leprós que t´estima, Jesús, però leprós.
Fa temps que ja no ploro. He dit ‘no’ als plors.
Dóna´m la mà, Jesús, dóna´m la mà,
que m´ha entrat la fal.lera
de collir per tu un ram de flors.
Si caminem vora mar,
et regalaré petxines.
Si anem a les roques de darrere el port,
et regalaré un grapat d´or
de la ginesta que s´hi cria.
Sortim, ja, Jesús, que se´ns acaba el dia,
i avui, per aquest teu leprós,
és un dia gloriós.
Perquè passejarem junts,
tots dos, com quan era un infant,
i em quedava mirant el mar,
per veure si et veia caminant
sobre les ones.
Tu ets el mar, i les meves coses bones
Dóna´m la mà..
Jaume Reixach
Google Sites
Report abuse