LA VIDA ÉS SAGRADA - No mataràs

Post date: Aug 20, 2017 3:28:00 PM

* Dibuix de Pep Claparols

Entro en el restaurant del costat de casa: “El Capitell”

• Dues portes més enllà del meu domicili.
• El mateix domicili que compartia amb el fillol.
• Passeig de Mar, 47, 6-B. (No és aquí on es va cometre un crim?)
• Sí, aquí. La premsa gironina ho va repetir fins a la sacietat.
• Cada vegada que la premsa ho repetia creixien ortigues al voltant.
• Surto de casa trepitjant les ortigues. No és gens agradable.
• Encara hi són, les ortigues? .- Encara.
• Quants anys han passat, des que va morir el fillol?
• Anys? No. Va ser ahir. O potser abans d’ahir. No ho sé segur.
• I encara hi ha ortigues?
• Encara. Ortigues i cards. Cada cop són més grans.
• Has mirat de cremar les ortigues i els cards?
• Sí, però no serveix de res. Són com l’esbarzer incandescent.
• Vols dir l’esbarzer que va veure Moisès, al Sinaí?
• Sí, vull dir aquest: Moisès va rebre les Taules de la Llei.
• Ah! Les Taules de la Llei…! Els 10 manaments, no?
• Sí, aquests. Els manaments de la Llei de Déu.
• Encara els recordo. Els vaig aprendre de memòria, de petit.
• Encara els recordes? Que bé! Recordes el cinquè?
• (Hummm.- Pensa). El cinquè…? No mataràs! Ho he encertat?
• Sí, però ho has de repetir 100 vegades 100: No mataràs….No m…

------------------------------------------------------------------------------------------------

Vaig entrar massa d’hora en el restaurant. El personal del servei dinava.

No hi havia ni un sol client. Volia sortir, però em coneixen, i em van dir que em podia quedar.

M’assec. Prefereixo estar a l’interior, que no en la terrassa.

• A la terrassa hi ha ortigues. O potser m’ho sembla.

Des de la meva taula puc veure el televisor. Està encès.

Apareixen les clàssiques imatges de l’endemà d’un acte terrorista.

L’ENDEMÀ D’UNA MORT VIOLENTA….pels familiars de les víctimes, és tota la vida.

• Ho sé per experiència. Jo tenia un fillol, que em deia “pare”.
• Era brasiler. No va conèixer mai el seu pare biològic.
• Per això em deia “pare”.Freturava de pare.I li sobraven padrastres.
• “Quina edat tenia el noi brasiler, quan el vas conèixer?”, em preguntà el bisbe. (Va dir “noi”, no va dir jove. En què estaria pensant?)
• Dinou anys. La mateixa edat que tenia quan arribà a Blanes.
• No va arribar a bord d’una passera. Va arribar en avió. Ningú puja a un avió sense passaport. I ningú obté el passaport si no és major d’edat. La majoria d’edat són 18 anys. En tenia 19 quan va arribar. Vint-i-dos quan va morir. Va ser el 5 de desembre del 2013
• Pel gener, n’hauria complert 23. Ja no els va poder complir.
• Va morir a mans d’un filipí, de 44 anys. A ganivetades.
• Quantes?.- Quantes, què? .- Quantes ganivetades.
• Més de 10. La primera li va buidar l’ull dret. La segona i la tercera van ser letals. Hemorràgia interna. Les altres hi sobraven.
• Sobraven totes. Matar és una bogeria.
• Oferiu flors a les víctimes innocents. Enceneu llantions.
• Davant del bar Canaletes hi ha una muntanya de flors.
• I un ram de llantions, de flama tremolosa.

ESTIC PLORANT.- Des de la meva taula del racó, ploro en silenci.

Les llàgrimes són salades. Invisibles als ulls dels cambrers.

És el meu pa de cada dia. Però jo tinc pa. Hi ha més de 10.000 infants que moren de fam cada dia. Segurament quedo curt. Segueixo plorant.

• Sóc llicenciat en teologia. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Tinc un pis ple a vessar de llibres, la majoria dels quals els he llegit.

I això no obstant… no entenc el terrorisme. No l’entenc. No. No l’entendré mai.

(Tampoc entenc les paraules dels que apareixen en la televisió.- “L’Islam és pacífic.- Islam vol dir “submissió a Déu”. Em venen ganes de cridar: Déu és amor!! Però tinc por. La paraula “amor” és tan sagrada…! I tan compromesa..! Basta que perdi la lletra “a”, i què queda? Queda mor(t). No.Callo”)

(In memóriam: Pep Claparols *)

Divendres, 18 d’agost (del 2017).- Les 13’h. del migdia.

Jaume.

* Pep Claparols va néixer a la postguerra a Banyoles. Entrà al seminari als dotze anys. Ha treballat com a capellà per a immigrats a Perpinyà i París durant deu anys i, a continuació, a ca l’Aguidó de Blanes i al Poblenou de Figueres. Ha estat capellà de Vilafant i d’alguns pobles rurals. Va fer un curs de dibuix humorístic a París i classes de còmic en algunes escoles, darrerament en un col·legi de discapacitats de Vilafant.