Embedded Files
Post date: Apr 29, 2018 6:01:32 PM
Groc com l'espiga de blat,
el llaç de la llibertat.
Ara com ara, el fort és el pare. El savi, en canvi, sens dubte l’avi.
Home savi, a més de just, bons consells i cap disgust.
Finalment, sempre governa algú que no era a la terna.
Quan tothom vol governar, res de bo es pot esperar.
Per norma, en tots els banquets, més de quatre acaben pets.
Aquell que més tem la mort no sol tenir bona sort.
Pels altres intransigent, per si mateix, indulgent.
S'excusen en Sant Agustí, per dir “no” en lloc de ”sí”.
Persona molt religiosa, força bleda i bastant sosa.
Els reis s’asseuen al tron, i es creuen amos del món.
Tota persona bona és una bona persona.
Qui escolta els consells de l’avi, tard o d’hora serà savi.
El destí del ciutadà... és pagar, pagar i pagar.
Malgrat que tenia Visa…, la seva vida fou grisa.
A la llebre i al conill…, res de corda ni cordill.
El que no ha entès mai la terra…, és que Déu no vol la guerra.
Que la pau sigui amb vosaltres…, de cap manera amb els altres.
A vegades el més “burro”..., ens sorprèn amb algun xurro.
No et donis mai per vençut…, ni tan sols quan has perdut.
Si no vols cometre nyaps…, no parlis del que no saps.
El que estima la virtut…, no serà mai un perdut.
Dona voltes com la sínia…, el que no segueix cap línia.
El que ignora els seus errors…, els comet de dos en dos.
La pobresa és saviesa…, la saviesa, riquesa.
El que no sap escoltar…, aquest et farà plorar.
No mocadors sinó amors…, eixuguen els pitjors plors.
Llamps i trons i pedregada…, a fer punyetes l’anyada.
Viatgers! Pugeu al tren…, amb les maletes i el nen.
Els que no escolten el cor…, no arriben mai a un acord.
Qui no ha vist mai un desert…, ¿Com pot gaudir d’un prat verd?
Amic meu: vagis on vagis…, descobriràs nous adagis.
Quan tothom et diu de Vos…., ja se t’ha passat l’arròs.
Res de dretes i esquerres… O l’encertes o l’esguerres.
Sóc incapaç de dir “Amén”... al text de l’Antic Testament.
Contra l’odi i contra el dany…, roses grogues i cap plany.
Pensava que els bocamolls… eren fills dels aiguamolls.
Fidel, com sempre, al Concili…, ni tan sols demano auxili.
Entre la civada i l’ordi…, el cavall blanc de Sant Jordi.
Els aforismes rimats…, solen ser els més recordats.
En Manel era tan bo…, que li deien Mel-mató.
El ric veu la classe obrera…, com l’oceà la bromera.
Dins la fina teranyina…, l’aranya és quasi divina.
Els grans èxits de la ciència…, els ha assolit la paciència.
La socialdemocràcia…, ¿què va ser, si no desgràcia?
Submissió o rebel.lió? - ¿No hi ha una tercera opció?
Era tan i tan gelós…, que es va desfer del seu gos.
Mala cosa la tartana…, quan bufa la tramuntana.
Diuen que Mequisedec…, en realitat era quec.
Per combinar platja i missa…, el millor lloc és Eivissa.
En el camp és un cabrit…, l’equip del Real Madrid.
Ja som a la Primavera! Hem preguntat a Llanera:
¿Serà il.legal la ginesta? Estem esperant contesta.
Ordre del jutge Llanera: “Immediata presó,
a qualsevol ginestera o brot de ginesta en flor”.
Entrevista al jutge Llanera:
- La seva cançó preferida? “Amarillo, amarillo…, corre, corre, que te pillo”.
- La “peli” que més detesta? “El sol del membrillo”.
- Quina cançó prohibiria? “Yellow submarine”, (“El submarino amarillo”)
- A quin lloc no aniria de vacances? "A las Palmas de Gran Canarias”
- Baixarà a segona, el Villa Real? “Eso espero”.
- Què prefereix, com a regal: un pardal o un canari? “Que qué prefiero? Un “pardal”, por supuesto. O sea: un jilguero.
- Què pensa, de la primavera, jutge Llanera? És bona? “Bona, ¿dice? Bona, para meterla en chirona…”
- Però, què diu? És l’estació de les flors. El camp brilla...., no? “Es la estación amarilla.- Y el campo no brilla: chilla!
LA GINESTA, poema de Joan Maragall (amb variacions)
J. M.
- La ginesta altra vegada!
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada,
quan ve el temps de la calor.
J.R.- Moderi, senyor Joan,
- moderi el seu bell cant.
La ginesta, actualment,
és la flor més odiada
pel jutge de la contrada,
en virtut del seu color.
J.M.
En virtut del seu color?
Aquest jutge no té cor…
El color de la ginesta
és el color de la festa,
i també el color de l’or.
J.R.
En això estem tots d’acord;
per desgràcia, actualment,
el seu joiós argument,
és tan sols un bell record.
J.M.
Un bell record, la ginesta?
Si no s’explica millor…
J.R.
Perdoni, senyo Joan,
vostè segueix sent un sant,
i el seu cant a la ginesta
pel meu gust és el millor.
J.M.
Parli, parli, sense por,
Catalunya està pitjor?
J.R.
Molt més del que s’imagina.
El color de la ginesta
és el groc de la protesta,
i un crit de rebel.lió
contra l’ordre de presó
dels líders de Catalunya,
un fet sense parió.
J.M.
- Un fet que no té perdó.
Si és així, amb més raó
cantem tots a la ginesta,
i cantem-li amb tant d’ardor
que no quedi cap finestra
tancada a la seva olor.
Contra la injusta presó,
sigui l’or de la ginesta,
emblema de salvació.
El que abans era poema
sigui avui una cançó:
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor!
Davant de la maltempsada
conjuri la flor daurada
la covardia i la por.
No absolut a la presó,
I amb la ginesta a la vista,
un “Sí” independentista,
com la millor solució.
Sigui el groc de la ginesta
el millor llaç per dir “No”
a tota injusta opressió.
J.R.
- Mil gràcies, senyor Joan!
el nostre poeta sant.
Per la llera llisca el riu…,I em fa l’efecte que riu.
Quan el cargol treu la banya…, comença a `ploure a muntanya.
El paraigua és una bruixa…, vist amb els ulls de la pluja.
Do, re, mi, fa, sol, la, si...El matrimoni és aquí.
Vostre: Jaume
Google Sites
Report abuse