SANT JORDI SENSE LLIBRES AL CARRER

SANT JORDI, SENSE LLIBRES AL CARRER,

però no sense lectura.

1.- Que el cavaller Sant Jordi ens lliuri de la present pandèmia, que ens té atemorits com el drac de la llegenda.

2.- Quina tristesa no ens ha provocat un Sant Jordi sense parades de llibres ni gent pel carrer amb una rosa a la mà.

3.- Si Joan XXIII ens veiés amb la boca tapada, ens diria: “Aprofiteu l’avinentesa per mirar-vos als ulls els uns al altres. En el fons dels ulls descobrireu l’ànima dels vostres germans”.

4.- La rosa simbolitza l’amor i també la solidaritat. La solidaritat sense amor és una rosa marcida. És una rosa, no dic que no, però sense les propietats de la rosa.

5.- Quan el bisbe Casaldàliga va visitar el P. Arrupe -amb motiu de la visita ad limina- el va trobar al llit, clavat a una creu de set anys de silenci. El P. Arrupe va tenir un infart, a l’aeroport de Roma, provocat per l’estrès d’una situació d’incomprensió no buscada ni tampoc volguda.

6.- En la tauleta de nit, del P. Arrupe, les roses vermelles hi van ser sempre presents. Algú les hi portava i algú les col.locava a prop seu.

7.- La tomba de Joan XXIII -en la cripta de la basílica de Sant Pere- és blanca i nua, tal com ell la va voler. Durant anys va ser la tomba més visitada. I tan plena de flors, que semblava un jardí.(Semblava; ara no ho sé. Espero que encara quedi molta gent agraïda).

8.- Entre les corones de flors que van adornar la capella ardent de Joan XXIII, n’hi havia una que a ell li hauria agradat més que cap altre. En la cinta s’hi podia llegir: “Els presos de la presó “Regina Coeli”, al nostre amic, el Papa Joan”.

9.- “Una flor no fa estiu”, diu la gent. Una flor potser no, però una rosa sí. Una rosa fa primavera, i després de la primavera, arriba l’estiu.

10.- Una rosa, entens?, és una rosa, una rosa, una rosa. Qui entén la rosa, entén l’amor. I qui no entén l’amor, ¿De què li serveix, la resta?

11.- No hi ha rosa sense espines, ni vida de color de rosa.

12.- Tant se val com sigui la vida! El mal és que s’acabi.

13.- Les opinions pròpies solen ser dels altres.

14.- Els feixismes són com les males herbes: no moren mai.

15.- Els altres no són més feliços que tu. Posa-t’ho al cap.

16.- No siguis rancuniós. La rancúnia no mata, però no deixa viure.

17.- Només es pot acceptar la privació de la llibertat personal en nom del bé comú. Com en el cas del “coronavirus”, i encara...Compte amb això. Cal exigir transparència en tot.

18.- Amb Sant Jordi o sense, Catalunya és diferent. Ni millor ni pitjor, però diferent sí. Si ens deixessin ser com som, no hi hauria cap problema. El problema és que no ens deixin ser.

19.- Tots ens equivoquem. I el que creu que no, s’equivoca el doble.

20.- La veritat és només una, però en cada cas.

21.- Mantenir una mentida durant un període de temps, és entrar en un carreró sense sortida.

22.- Les falsedats que detestem en els polítics, les tolerem a la jerarquia eclesiàstica.

23.- La maduresa de l’esperit arriba amb la decrepitud del cos.

24.- Un llibre d’Eugeni d’Ors sembla escrit per a nosaltres. El seu títol és: “Oceanografia del tedi”. El tedi, a causa de la pandèmia, és realment oceànic. Hem de resistir fins a arribar a les platges de la normalitat.

25.- No estic d’acord amb els que diuen que hem de tenir fe en l’home o fe en la humanitat. La fe queda reservada a les coses que no veiem o que no sabem. Penso que és més correcte dir que “hem de confiar en les persones, i lluitar junts per un futur millor.

26.- Aprenem a viure vivint. No són realitats que es puguin separar.

27.- El llop.- No és ni bo ni dolent. És perillós. Sobretot si té fam.

28.- L’home, en canvi, mossega per moltes més coses: enveja, gelos, rivalitats, ambició, etcètera. Per això diuen els clàssics: Homo, homini lupus (l’home és un llop per a l’home)

Vostre: Jaume.