L’HUMOR NO FA VACANCES
1.- El cap de personal d’una empresa pregunta a un dels seus treballadors:
2.- Dos valencians es troben en el bar de sempre. Un diu a l’altre:
3.- Epitafi d’una làpida, en un cementiri de La Florida (fet verídic).
La làpida deia: “Ja us ho vaig dir, que no em trobava bé”. (sic)
4.- El rector d’una parròquia rural, notifica als seus feligresos que Déu ha mort. Els feligresos, en sentir aquesta notícia, queden muts per l’esglai, però tot seguit comencen a fer preguntes. Volen saber de què ha mort, com ha sigut, quin dia ha mort o fins i tot l’hora. El rector els demana silenci.
5.- Un periodista pregunta a Joan XXIII.
Perdoni, quanta gent treballa en el Vaticà? Resposta: la meitat.
Enquesta.-
Canvis en alguns dels 10 manaments.
No invocaràs el nom de Déu en va.- Exemple de redundància. Sempre l’invoquem en va. Per tant: No invocaràs el nom de Déu. /I ja està.
No desitjaràs la muller del teu pròxim. Queda suprimit.
Suprimit? Per què? Ja no és pecat desitjar la muller del pròxim?
Sí, però està demostrat que, com més es prohibeix una cosa, més es desitja. Per tant, millor no parlar-ne que afavorir el desig, no?
No robaràs. Ni deixaràs que et robin. Què et sembla?
Això està bé. Endavant!
No mataràs de cap de les maneres.
Vols dir que la gent en farà cas?
Per provar-ho, no s’hi perd res.
I què en fem de les armes: Prohibida la venda?
Ja m’has fotut. Pensem-hi i en tornem a parlar.
No mentiràs, encara que siguis polític.
M’agrada.
vostre: jaume.