L'HUMOR NO FA VACANCES

L’HUMOR NO FA VACANCES

1.- El cap de personal d’una empresa pregunta a un dels seus treballadors:

• Com és que ahir no vas venir a treballar? I el treballador li contesta
• No vaig venir perquè no estava d’humor.
• I per què no vas avisar?
• Perquè hauria empitjorat.

2.- Dos valencians es troben en el bar de sempre. Un diu a l’altre:

• Aquest any, Vicenç, les taronges són molt grosses, eh?
• Si, li contesta en Vicenç, però les petites no tant.

3.- Epitafi d’una làpida, en un cementiri de La Florida (fet verídic).

La làpida deia: “Ja us ho vaig dir, que no em trobava bé”. (sic)

4.- El rector d’una parròquia rural, notifica als seus feligresos que Déu ha mort. Els feligresos, en sentir aquesta notícia, queden muts per l’esglai, però tot seguit comencen a fer preguntes. Volen saber de què ha mort, com ha sigut, quin dia ha mort o fins i tot l’hora. El rector els demana silenci.

• Feu el favor de callar! Aquestes no són maneres de comportar-se. Us demano una mica de respecte pel difunt. Jo estic tan sorprès com vosaltres. De manera que, prou de fer preguntes! Què espereu que us digui, pobre de mi! Jo, ni tan sols sabia que estés malalt. imagineu-vos si n’ha sigut de gran, la sorpresa que he tingut. Fa tres dies que no dormo. La meva salut ha empitjorat, i no sembla que això us preocupi. Doncs a mi sí. Perquè, si es confirma que Déu ha mort, sabeu que vol dir, això? Jo us diré: que se m’ha acabat la feina. Malalt i sense feina, quin futur m’espera? Algú m’ho sap dir? No, oi? Doncs, apa, vinga, aneu-vos-en en pau.

5.- Un periodista pregunta a Joan XXIII.

Perdoni, quanta gent treballa en el Vaticà? Resposta: la meitat.

Enquesta.-

• Vostè és creient?
• Sí, senyoreta. De tota la vida.
• Perdoni: aquí hi deu haver un malentès.
• De quin malentès parla?
• Jo no he dit que fos soltera.
• Ì jo tampoc. D’on ho treu, això?
• M’ha dit “senyoreta de tota la vida”. O sigui: soltera.
• Disculpi. No era la meva intenció.
• Vol que li repeteixi la pregunta?
• Sí, sisplau.
• Vostè és creient?
• Sí.
• I en què creu?
• Crec que tot és mentida.
• Creu que tot és mentida, i segueix sent creient?
• I què vol que faci: que deixi de creure la única cosa en què crec?

Canvis en alguns dels 10 manaments.

No invocaràs el nom de Déu en va.- Exemple de redundància. Sempre l’invoquem en va. Per tant: No invocaràs el nom de Déu. /I ja està.

No desitjaràs la muller del teu pròxim. Queda suprimit.

Suprimit? Per què? Ja no és pecat desitjar la muller del pròxim?

Sí, però està demostrat que, com més es prohibeix una cosa, més es desitja. Per tant, millor no parlar-ne que afavorir el desig, no?

No robaràs. Ni deixaràs que et robin. Què et sembla?

Això està bé. Endavant!

No mataràs de cap de les maneres.

Vols dir que la gent en farà cas?

Per provar-ho, no s’hi perd res.

I què en fem de les armes: Prohibida la venda?

Ja m’has fotut. Pensem-hi i en tornem a parlar.

No mentiràs, encara que siguis polític.

M’agrada.

vostre: jaume.