NIT DE REIS

LA CAVALCADA DE REIS D’AHIR I EL MATÍ DE REIS D’AVUI.

Ahir, entre les 7 i les vuit del vespre, vaig veure desfilar la cavalcada de Reis des del balcó del meu pis. El pis on visc, el pis on va morir el fillol i el pis on -des d’aleshores- visc (més o menys) confinat, però no em queixo. No fora just. Mentre pugui escriure als amics i feligresos i algun o alguns d’ells em llegeixin, em dono per satisfet. A la meva edat, què més puc demanar? No res. Comprensió! El mateix que he procurat tenir jo tota la vida, en les coses que de mi han depengut. (Valgui aquest últim paràgraf com un cluca l’ull de complicitat a la persona que, després de llegir el meu llibre -Més que un crim- m’ha enviat -a través d’internet- un missatge de reconeixement i agraïment, realment coratjós. Gràcies!)

Ahir vespre, doncs, com us deia, vaig sortir al balcó. a veure -que no a viure- la cavalcada de Reis. Hi ha coses que només es viuen una vegada a la vida. La cavalcada dels Reis d’Orient és una d’aquestes. Tots l’hem viscut en els anys de la innocència, que oscil.len -segons hagin sigut les circumstàncies de la infantesa- entre els 4 i els 9 anys. Després la il.lusió ja és una altra. És l’intercanvi de regals entre tu i les persones que estimes o que t’estimen. Fins que, inclús això, s’acaba.

La cavalcada: L’he vist desfilar, com ja he dit, des del balcó. Per la llarga calçada del passeig de mar, prèviament alliberada -per la policia municipal- de cotxes i de circulació. Convertida en zona peatonal per a l’ocasió. Abans, no era així. Els Reis de l’Orient arribaven a cavall: un de blanc, un de ros i un de negre. Per l’entrada a Blanes venint de l’interior, i ni tan sols anaven al passeig de mar, en el seu recorregut. Avui dia arriben per mar. Un quillat engalanat amb llums de colors els porta fins al port, on s’organitza la gran cavalcada. Els blanencs, amb els seus fills petits, tenen molt d’espai per veure’ls desfilar, a banda i banda de la calçada del passeig de mar. Hi ha qui si se situa en la part del passeig, sota els plàtans -despullats a l’hivern- i d’esquenes al mar, del tot ignorat en aquesta hora. Altres prefereixen les voravies de les terrasses de bars i restaurants, que, en aquesta hora, no tenen clients. La gent d’aquest costat -el del meu pis- dóna l’esquena als bars. Les mirades atentes a la calçada…

JA ARRIBEN, JA ARRIBEN!

Crits d’alegria de pares i d’infants. Fanalets de colors que nens i nenes fan brandar enlaire com dient: sóc aquí!

Les carrosses desfilen -solemnes i lentes- guardant la distància entre una i l’altra. Precedides -cadascuna d’elles- d’una banda de música que sembla perseguida per la que li va al darrere. Les músiques s’atrapen i es confonen quan passen sota el balcó. La música esdevé caòtica, estrident, però joiosament festiva, que és del que es tracta.

En cada carrossa un rei: el blanc, el ros i el negre: asseguts en el seu tron i repartint caramels a dreta i esquerra... Pluja de caramels, que aprofiten sobretot els adolescents i joves, justament els que ja saben que els tres reis d’Orient no eren tres, ni eren reis, ni arribaren d’orient.

Entro a casa pensant...dubtant. No sé si aquestes tradicions, sorgides de les pàgines del Nou Testament, no són a l’origen del primer desencís que tots hem tingut. Saber que els Reis d’Orient eren els pares, no ens va fer més bons minyons. Potser ens va allunyar de la praxis religiosa, com si tota la religió fos, en definitiva, un engany. Per altra part, qui gosaria suprimir una tradició tan arrelada com aquesta? Si algú gosava qüestionar-la, en el seu programa polític, tindria els dies comptats.

Decideixo escriure una carta per, després, abans d’anar a dormir, deixar-la al balcó, com cada any. Que què penso demanar als tres Reis? Ja us ho podeu imaginar: salut, llibertat pels presos polítics, i una millora en tots i cadascun dels Drets Humans.

De tothom.-Jaume.

DIUMENGE DE REIS: sorpresa!

Avui, després de llevar-me, he anat fins al balcó, per recollir la carta de la nit anterior, com he fet durant tants anys, seguint el ritual de la infantesa. “A veure què m’han portat els Reis?”

La meva sorpresa ha sigut gran: La meva carta havia desaparegut. “Haurà volat, m’he dit, se l’haurà endut el vent, durant la nit. Normal, no?”

• No! Un moment: no hi havia la meva, la que jo havia escrit, però, a terra, hi havia un sobre de tres colors: blanc, marró i negre.

No he dubtat ni un segon:

• Els Tres Reis m’han seguit el joc, i m’han deixat una carta, com jo a ells. He mirat a dreta i esquerra: ningú enlloc. He obert el sobre, una mica nerviós, la veritat sigui dita. I he llegit la carta que m’han deixat el Reis. Qui, si no?

Diu així: Estimat Jaume: Les coses que ens has demanat depenen més de tu que de nosaltres. De fet, ja les tens a dintre teu. Nosaltres et portem més coratge i més seguretat en tu mateix per conservar el que ens demanes i ja tens. Les coses que et manquen, ja no tornaran. La salut, està en mans dels metges. Fes el que et diuen. La llibertat dels presos polítics està en mans d’una justícia no gens justa amb Catalunya. S’ha de seguir lluitant perquè sigui justa i ho serà. La història ensenya que, els pobles que es neguen a sotmetre’s acaben sent sobirans. I pel que fa als Drets Humans, des que Déu es va fer home, són drets sagrats. Són drets divins. Heu d’aconseguir que l’Església s’hi impliqui. No s’implica el poble senzill en les seves tradicions més ancestrals, extretes dels mites que conté l’evangeli? Doncs que ella s’impliqui també en els vostres somnis més ancestrals, siguin o no utòpics, tant se val! Són els vostres somnis! Vosaltres també accepteu i festegeu festivitats com aquesta d’avui -l’Epifania-, o sigui: la manifestació de la divinitat de l’infant Jesús als tres Reis d’Orient, que no eren d’Orient, ni eren tres, ni eren Reis. Però van seguir l’estrella fins arribar al Portal de Betlem, desestimant els camins que no duien a Jesús. Segueix l’estrella que brilla en la teva ànima, i l’altra, la de l’estelada, que és una projecció de l’estrella que portes dins teu.

Fas bé de posar en dubte les coses de la fe catòlica contràries a l’evangeli de Jesús. El dubte les purifica. La veritat es troba dins de les persones, no en els conceptes ni en magisteris externs. Quan una persona o un poble intenta realitzar-se per mitjà dels dons que ha rebut, fa el màxim i l’únic raonable que pot fer.

Els Tres Reis de l’Orient.