Post date: Mar 5, 2017 6:37:26 PM
Que fàcil deu ser pel pastor
allunyar del ramat una ovella,
ni millor ni pitjor que les altres,
i jutjar-la després dins la cleda
en presència dels seus consellers,
prèviament escollits pel pastor.
Consellers que també són ovelles,
convençudes de ser el bo i millor,
perquè porten penjada l´esquella,
de la seva total submissió
al pastor, que fa d’amo i senyor
del ramat que sovint no pastura,
i de l’ovella que tracta amb mà dura.
Qui és ningú per jutjar una ovella,
que el pastor ha expulsat de la cleda?
Quina mena de consellers són
els que diuen “amén” al pastor,
sense altre argument o raó
que la por que els inspira el pastor?
No sigueu tan covards, consellers,
ni tampoc consellers llagoters.
Hi ha moments en els quals cal dir “No”.
Que fàcil li resulta al pastor,
donar-se a si mateix la raó,
en presència dels seus consellers,
i en absència del seu detractat.
Un delicte i alhora un pecat.