Embedded Files
NO PUC VOLAR.
No puc volar, Senyor, no puc volar.
El bisbe m’ha ferit les dues ales.
No em deixa ni tan sols pujar a l’altar.
sota amenaça de les seves bales.
La tristesa que tinc m’està matant.
He sigut capellà tota la vida.
Us he seguit a Vos des que era infant,
als dotze anys vaig sentir la vostra crida.
Crec que vaig ser un bon estudiant;
vaig rebre de bon grat la formació;
la meva aspiració era ser sant,
com exigència de la vocació.
Em sentia inclinat a fer el bé.
El bé m’atrau com us atreia a Vos,
No sé, Senyor, si no l’he sabut fer,
motiu pel qual no me’n sento orgullós.
Cometo errors com qualsevol humà.
Jo els he comès, Senyor, m’agradi o no.
Cometre errors no vol pas dir pecar,
respecto abans que tot la germanor.
Els capellans no som com volem ser.
Sempre hem sigut com altres han volgut.
Ser obedient vol dir tenir més fe.
El saberut sol ser el més cregut,
Abans ho érem tot, i avui no res.
La mala fama arreu ens precedeix.
La cúria va culpar Joan vint-i-tres,
i és l’únic Papa que no la mereix.
L’Església havia entrat en via morta.
Joan XXIII la va saber remoure.
Déu escriu dret tot fent la lletra torta,
l’Església del futur va posar a coure.
L’Església que tenim no és la mateixa
que va engendrar el Vaticà Segon;
Aquesta que tenim mereix la queixa
de viure lluny dels problemes del món.
M’he mantingut fidel a la doctrina
del Vaticà Segon, que és la vigent.
Motiu pel qual he merescut l’inquina
del bisbe que tenim actualment.
No puc volar, Senyor, no puc volar,
el bisbe no em permet ni predicar.
No vull morir lluny del meu ministeri
que he mirat de complir amb bon criteri.
Digueu-me, Oh Senyor, què haig de fer,
per tal de tornar a ser el capellà
que sempre he sigut i que vull ser.
Jo vull volar, Senyor, jo vull volar
i fer el meu niu al peu del vostre altar.
Google Sites
Report abuse