La desobediència civil és -abans que tot- un concepte. El contingut del qual fa referència a la desobediència conscient (o deliberada) d’una llei, per raons que poden ser religioses, morals o polítiques. En sentit estricte, la desobediència civil implica el trencament d’una llei que, en si mateixa, és considerada injusta.

A la pràctica, el concepte es refereix sovint a les protestes contra la llei considerada injusta. Manifestar-se en contra de la llei és una manera lícita d’oposar-s’hi. A condició que sigui pacífica, la qual cosa no treu que -la manifestació- pugui ser multitudinària.

L’exemple més conegut -de desobediència pacífica- és la Marxa de Gandhi cap el mar -any 1932- per desafiar la prohibició d’elaborar sal, imposada als indis pel règim colonial britànic. Des d’aleshores, Gandhi es convertí en la personificació de la desobediència civil pacífica. Amb Gandhi, el concepte es va tenyir de virtut. Virtut laica, però virtut. La manifestació de desobediència civil ha de ser -segons Gandhi- pacífica, pública i sacrificada.

+ Pacífica, per tal de demostrar que no s’està en contra de les lleis, sinó

d’una llei en concret.

+ Pública: per tal de pressionar el govern perquè reformi la llei injusta.

+ Sacrificada: perquè l’experiència demostra que porta conseqüències.

L’AUTORIA DEL CONCEPTE.

Se sol atribuir a l’escriptor americà Henry David Thoreau, pel seu assaig de 1848, en el qual va explicar per què s’havia negat a pagar impostos a l’estat de Massachusetts durant uns quants anys, motiu pel qual va passar una nit a la presó.

• Quin va ser el motiu pel qual es negà a pagar impostos?
• Protestar contra dues polítiques governamentals dels Estats Units. a) La guerra contra Mèxic.- i, b) L’existència d’esclavitud en el Sud, a pesar de la llei d’abolició.

Com es pot veure, els motius no eren personals, sinó altruistes. Thoreau va veure que, quan el govern perpetra una injustícia, votar no és suficient. Amb la seva desobediència va voler estimular la societat civil a posar remei a una situació injusta (o a una legislació mal aplicada).

Convençut que trobaria més casos -i mogut pel desig d’aportar una mica més de llum als problemes actuals de Catalunya- he seguit buscant i he trobat un magnífic precedent de Thoreau. Es tracta de l’il.lustrat

Benjamí Constant (1767-1830) (L’assaig de Thoreau és de 1848).

No m’extendré sobre Constant, malgrat que és un dels personatges més interessants del segle de les llums (i poc conegut). Ja m’agradaria, però ho deixo per més endavant. Escullo temes que ajudin a formar les consciències, començant per la meva, ja que, aquests temes (i d’altres afins, sobre els quals escric), mai no han format part de les meva formació, i sospito que l’Església, en general, no està interessada en formar consciències cíviques o laiques, talment la formació religiosa fos més que suficient. I no és així. No és suficient ni tan sols per servir Déu. Perquè Déu vol ser servit i estimat a través dels homes i dones, els nostres germans. La causes humanes són causes divines.

Constant va tenir notícia d’un projecte de llei destinat a regular els estrangers. El text inicial preveia un càstig a tot ciutadà que no denunciés la presència d’un estranger il.legal. Constant va reaccionar, argumentant que el projecte de llei era una flagrant ingerència del poder governamental en l’esfera privada.

• Quan rebo un amic estranger -va dir-, no li pregunto si té els papers en regla. És més: fins i tot si sabés que no els té en regla, no el denunciaria. Ser estranger no és, en absolut, un crim.

Gràcies a la seva intervenció, el projecte de llei no va prosperar.

----------------------------------------------------------------------------------------------

Penso en els mals que s’evitarien si seguíssim la veu de la consciència.

S’ha d’educar la gent en els principis humanistes i humanitaris, si volem una societat més justa. Jesús va tenir molt present la justícia. Va plantar cara a la injustícia, vingués d’on vingués: de la llei divina o dels prejudicis humans, fossin de caràcter civil o religiós. Es va comprometre.

--------------------------------------------------------------------------------------------

No és de savis ser únicament savis.-Cal mullar-se.

Vostre: Jaume