GRÀCIES AMICS I FELIGRESOS

80 anys!

Quants tombs no dona la vida, amics meus!

Quantes sorpreses no ens reserva a tots!

Són tantes les coses que ensenya la vida,

que una vida és molt poc per aprendre

totes les coses que ensenya la vida,

tant si ho fa lentament com de cop.

I és que la vida, amics meus, és un glop,

com jo mateix vaig escriure un bon dia,

quan la vida somreia al recent ordenat

que era jo, i que sóc, perquè l’ordre sagrat

és per tota la vida, com si en lloc d’ordenat,

hagués contret matrimoni amb l’Església.

Realment s’ha de ser molt ingenu

per ser cèlibe i alhora casat,

I tanmateix, així són les coses,

les coses que passen en l’ordre sagrat.

Quina sort no va ser arribar a Roma

aquell any en què obria les portes

el concili del Papa Joan XXIII,

Ai Déu meu, quina santa alegria

veure de prop aquell Papa que deien

que amb prou feines servia per res,

i resulta que valia per tres.

Hi ha hagut Papes que en tota una vida

no han sigut capaços de fer

tot el bé que ell va fer en un dia.

En un dia, que van ser tots els dies

que el Papa Joan va ser bisbe de Roma,

i l’Església va ser governada

per la bondat que ell tenia de sobres.

Mentre ell va ser Papa, el somriure

va ser la seva manera de viure

i de fer, al mateix temps, bones obres.

CARTA ALS AMICS I ALS FELIGRESOS DE RIELLS.

Estimats tots: Avui -diumenge, 21 de juliol- he rebut, per part dels feligresos de Riells, un anticipi del meu aniversari i sento la necessitat de donar-vos les gràcies novament. He sigut molt feliç en la vostra companyia. Som una comunitat que s’ha mantingut unida en la pau i en l’adversitat. I avui, aquest fet, ha tingut més rellevància de la que m’esperava. Hi éreu tots! I també alguns amics, amb la presència dels quals jo no hi comptava, malgrat que, en secret, la desitjava.

Com puc agrair i correspondre a tanta lleialtat? La veritat és que no ho sé. Jo us voldria donar tot el que tinc, tot el que sé, tot el que sóc. I demano a Déu que em digui què més us puc donar, perquè tot el que dono - comparat amb el que rebo- em sembla poc.

Complir 80 anys -que són els anys que compliré, si Déu vol, el dia 24 d’aquest mes de Juliol tan calorós- són molts anys, i malgrat que sé què significa, aquesta xifra, avui m’he sentit més feliç que mai. Com en els millors dies de la meva vida. I això us ho dec a vosaltres. Com també dec als amics i lectors de les meves columnes setmanals, la il.lusió d’escriure i de seguir escrivint. Ho dic -sobretot- perquè sigueu conscients del bé que feu i del que podeu arribar a fer.

I aquí acabo. En lloc d’una columna, us envio aquesta carta -a uns i altres- amb la meva gratitud i amb tota l’alegria que experimento ara mateix.

Moltes gràcies i una abraçada a tots.

Vostre: jaume.- 21-VII-19