CONCURS DE PREGUNTES

CONCURS DE PREGUNTES

1.- Digueu-me per què: Si estic tan avall, penso coses tan altes?

(pregunta extreta d’una cançó de la Guillermina Motta)

Resposta: Perquè, si saps que estàs tan avall, Guillermina, no estàs tan avall com penses, sinó a la mateixa alçada de les coses altes que penses.

2.- Els homes, som amos dels nostres destins?

Resposta:

• A tu què et sembla? Creus de debò que ets amo del teu voler i el teu desig? No hi ha res ni ningú que et condiciona a sentir-te realitzat com a persona? En el moment present, et veus com la persona que volies ser, o que va en camí de ser-ho, o al revés: No et veus com el que volies ser, ni tampoc com el que voldries ser?

Els éssers humans -tant els homes com les dones- som, per definició, mortals. Tanmateix, no sóc partidari de veure la mort en termes de “destí”, sinó en termes de coneixement. Sabem del cert que hem de morir, perquè forma part de la condició humana, només part, o sigui que hi ha altres parts de la nostra condició a tenir en compte. La mort és, sense dubte, la part que tenim en comú tots els éssers vius. Però, de tots els éssers vius, només l’ésser humà és racional. Només ell té aquesta facultat, gràcies a la qual pot prendre decisions o no prendre-les, perquè la llibertat, abans que un dret és un desig, una voluntat de ser tot el que la nostra racionalitat ens permet ser. La llibertat humana, considerada en abstracte, no existeix. És més un concepte que una realitat o un fet. Els conceptes ni tan sols són matèria d’estudi en les Facultats on s’ensenya el Dret, en totes les seves variants. La llibertat humana, es fonamenta en la nostra racionalitat, que alhora que la fonamenta, també assenyala els límits. Això és tot.

3.- Déu ha creat el món?

• Depèn: Si creus que l’ha creat, l’ha creat. Si creus que no, no. Ambdues creences són igualment respectables, perquè cap de les dues no està demostrada. És inútil discutir sobre el que no sabem,

En realitat, aquest tema pertany a l’Edat Mitjana -i a tot el que encara resta de l’Edat Mitjana en èpoques posteriors. Va unit a la necessitat que tenim els éssers humans de donar un sentit a la vida, amb la qual no hi estic d’acord, perquè aquesta necessitat dóna per suposat que la vida -per si sola- no té sentit. I “quod gratis asseritur, gratis negatur” (“El que gratuïtament s’afirma, gratuïtament es nega”)

4.- Està en favor o en contra de la mort digna?

• En favor. I no tan sols de la mort digna, sinó que també de la vida digna, i de tot el que vagi en favor de la “dignitat humana”, que és un valor que no té preu, i això no obstant és el valor que més respecte ens hauria de merèixer, de tal manera que tot el que es faci en favor de la dignitat humana és poc.

5.- Què en pensa de les campanyes en favor de la vida?

• Que són les més redundants i les més hipòcrites de totes les campanyes que conec.

Redundant, perquè no conec ningú que estigui en contra de la vida. I hipòcrita, perquè no diu les coses pel seu nom. La campanya “en favor de la vida”, era, en realitat, una campanya contra l’avortament. No hi ha cap llei que impedexi -als que hi estan en contra- manifestar-s’hi en contra. I per què no ho fan? Això és el que té de sospitosa la campanya “en favor de”. En sentit metafòric, l’avortament és un terme que es pot aplicar a tots els projectes que s’han quedat en projectes, i a tantes coses bones que haurien millorat el viure si no haguessin sigut desestimades abans de ser reals. I d’aquestes, ningú no en parla. Perquè darrere de tota censura o prohibició, hi ha sempre un abús d’autoritat, que qualifico de covard, perquè no dóna mai la cara.

6.- A favor o en contra de la pena de mort?

• En contra, De la pena de mort i dels que la fan possible. Són les típiques persones que pensen que una vida no val res. Jo penso al revés: No hi ha res que valgui una vida.

7.- És fàcil o difícil, ser cristià?

• Fàcil no crec. Em moc en l’àmbit religiós. De gent religiosa n’he conegut de tots colors, De cristians, en el ple sentit de la paraula, molt pocs.

8.- Què en pensa dels màrtirs: són herois o víctimes?

• Víctimes, però d’un malentès. Preferiria més que ningú hagués de pagar un preu tan elevat per la seva fe o les seves conviccions.

9.- On hi ha caritat i amor, ¿Allí hi ha Déu?

• És el que crec. Però la contrària també és vàlida: On no hi ha l’amor que, en el seu dia, va unir en matrimoni dues persones, allà què hi ha?

Déu, no. No havent-hi amor, Déu tampoc. I si és així, què obliga a aquestes persones a mantenir-se unides, si l’amor que els unia ja no hi és ni se l’espera? Ja sé que els obliga el vincle del matrimoni. I aquí és on sorgeix el dubte: No serà que el vincle del matrimoni, no és obra de Déu, sinó del dimoni?

10.- És cert que el cor té raons que la raó no sap?

• Jo crec que sí. Sort n’hi ha. D’aquestes raons, n’han vingut un munt de coses bones. No tan sols de racionalitat viu l’home, sinó que també de somnis, d’il.lusions i poesia. I de l’Evangeli, que parla més al cor que a la raó.

Vostre: jaume.- 14-XI-21