ESTIMAT BISBE PERE:

Acabo de saber la notícia de la teva mort. Són les tres de la matinada. I m’han vingut ganes de cridar: Visca el bisbe Pere! El bisbe que, en el futur serà, tal com és i tal com era. Sense haver de canviar. Perquè sempre ha sabut què no era. No menys que el que volia ser: servidor de l’Evangeli, esperança pels més pobres, veu dels que no tenen veu, defensor dels drets humans, i servidor d’una Causa més important que els seus servidors. Sabia qui era i qui volia ser. I ho va ser tota la vida. Com Jesús, que és la llum i la veritat de la vida; Mai la mentida. Visca el bisbe Pere!, que, amb la seva coherència, ens ha deixat a tots la seva meritòria herència. Demà serem una mica més orfes, però també més savis i més rics del que som i del que hauríem sigut, sense el seu exemple i el seu definitiu ajut.

M’encomano a tu, bisbe Pere, i t’encomano també els meus amics i els meus feligresos, un per un i tots de cop. T’estimo perquè has sigut el meu referent en les hores més adverses. Quan m’he vist exclòs pel bisbe de la diòcesi, m’he refugiat en la teva Prelatura, i m’hi he sentit acollit, estimat i fins i tot beneït amb l’aigua de l’Amazònia. La teva prelatura no ha sigut mai una colònia. En canvi, aquí, en les diòcesis catalanes, els capellans som els actuals colonitzats. No per manca de veu, sinó perquè, davant de la injustícia, ens mantenim callats.

Els homes com tu fan estimable l’Església. Espero que l’Església sàpiga estimar-te a tu. Tal com sempre has sigut:

• No tenir res, No portar res, No poder res. No exigir res.
• I a més a més, no callar res. L’Evangeli tan sols, com una navalla esmolada. I el plor i el somriure en la mirada. El plor, pel meu fillol brasiler assassinat. I el somriure pel seu padrí difamat, que malgrat tot ha de viure, i viure pels altres, que és el deure sagrat de tot cristià. I res més: Una abraçada: i “mais nada”.

Amb tot el cor, al bisbe Pere: Jaume - 8-9 d’agost, del 2020.

ÀREA DE DESCANS.- Amb pensaments aforístics

i versos escrits amb dístics.

1.- Faràs bé de cantar rap

si el que vols és buidar el pap.

2.- Tingui el cel misericòrdia

de qui falseja la història.

3.- Els novicis de la Trapa

adoren Déu, i no el Papa.

4.- Tots els mals tenen remei,

amb vocació de servei.

5.- La presumpció d’innocència

està matant l’evidència.

6.- No hi ha ni un sol periodista

que no sigui curt de vista,

7.- Sovint els pitjors esculls

són invisibles als ulls.

8.- No hi ha pecat més groller

que disfrutar fent merder.

9.- Per por de patir un calvari

viu el gai dins d’un armari.

10.- Un català a l’Argentina

balla el tango amb barretina.

11.- Llarga és la malaltia

de qui no té companyia.

12.- No hi ha en el món mentida

que no compliqui la vida.

13.- El que realment és global

és la presència del mal.

14.- La sort de tots els humans

està en les nostres mans.

15.- No crec en cap sacrifici

que no porti un benefici.

16.- Ni tan sols emmordassat,

em resigno a estar callat.

17.- El que estima de debò,

no precisa cap raó.

18.- Primer és l’ocell que la gàbia.

D’aquí ve que ens faci ràbia.

19.- Crec que l’actual pandèmia

no és cap “divina comèdia”.

20.- El que no ha après a pensar

no té cap dret a ensenyar.

21.- Sols conservant la memòria

es manté viva la història.

22.- El secret d’aquesta vida, aviat és explicat:

Estima i seràs estimat. I podràs fer el que no faries,

sense cap d’aquests dos guies.

23- Sigui o no cosa presumpta, o real definició,

Felicitats a les Assumptes el dia de l’Assumpció.

Vostre: Jaume.