JESÚS
crec que Jesús és Déu sabent que és home,
i amb el cor a la mà li dic: Sóc teu.
A ningú més podria dir -ni en broma-
"sóc teu"; a ningú més; només hi ha un Déu.
La lletra, l'esperit, el punt, la coma,
tot el que és de Jesús em porta a Déu.
Que sigui l'home Déu o el Déu fet home,
tant se val! Si és Jesús és el meu Déu.
L'estimo tal com era i com es mostra,
com un amic, un mestre i un germà.
Estimo aquell Jesús del "parenostre",
el Jesús bondadós, bo com el pa.
Sento la seva veu, veig el seu rostre
en el moment que va dir "sou benaurats"
els que no teniu veu ni vot, ni sostre,
els pobres, els humils els marginats!
Aquest Jesús és el que vull, ho sé.
I sé també que sempre m'ha estimat.
El que no sé és com li ho pagaré,
ja que Ell em diu que tot està pagat!
Jo dic que no: sempre estaré endeutat!
Demana'm el que vulguis i ho faré.
El que has de fer -em diu- ja t'ho he explicat.
Estima els altres com a tu mateix: Això has de fer!
No sé si és molt o és poc, o si Ell sabia
molt més del que nosaltres hem après.
En canvi sé que fent el que Ell faria
Ell està en mi i mai no em falta res.