Embedded Files
INQUIETANT SETMANA SANTA.
Arriba Setmana Santa,
generosa com cada any.
Tan pletòrica d’ofertes,
que un no sap quina triar.
Arriba Setmana Santa
amb preguntes inquietants,
arriben amb les ofertes
i es queden per vestir sants.
Inquietants són les preguntes
que, a pesar de ser importants,
es queden sense resposta,
no se sap ben bé perquè.
No serà que no la tinguin,
de respostes bé n’hi ha;
la callada per resposta
és la que se sol donar.
Són preguntes mil.lenàries,
que existien molt abans
que el conjunt de les ofertes
que se’ns donen a triar.
Les preguntes inquietants
no deixen de ser una oferta,
que, a pesar de ser ignorada,
és la més perseverant.
Ai del dia que no hi siguin!,
no sé pas què passarà.
Imagino que aquell dia,
la pregunta serà una:
serà nostra i angoixant.
- Què ha passat amb les preguntes
que, com els soldats romans,
arribaven puntuals
amb la gran setmana Santa,
i eren un dels seus encants.
Com és que ja no es presenten
les preguntes inquietants?
Aquell dia, pla tindrem!
la callada per resposta.
I serà tan paorosa,
com un dia sense sol,
com si el món perdés la veu.
Aquell dia, cas que arribi,
no hi haurà Setmana Santa,
perquè no la mereixem.
Les preguntes inquietants,
aleshores seran nostres.
I seran molt més punyents.
No per manca de resposta,
ja que totes la tindran.
Resposta que no serà
la callada per resposta
que nosaltres solem da.
Serà, paradoxalment,
una resposta eloqüent
i al mateix temps tan silent,
com Jesús, mort a la Creu,
única raó de ser
de la setmana més santa,
i també més inquietant,
es tingui o no es tingui fe,
perquè el que importa, germans,
és que ens ajudi a ser sants.
Jaume.- Setmana Santa- 2019.
EL CALVARI DE MOSSÈN CINTO
Mossèn Cinto es preguntava,
envoltat de soledat:
- Què hi faig jo, aquí en la Gleva,
on el bisbe m’ha enviat,
allunyat del ministeri,
i de tot apostolat…
Què llarga se’m fa la treva
d’uns mals que jo no he buscat!
Mossèn Cinto no sabia
que a la Gleva anà enganyat.
En el seu cap no hi cabia
que l’engany i la mentida
fossin, del bisbe, aliats.
En la seva ingenuïtat,
Mossèn Cinto es resistia
a pensar que mals reals,
com l’engany i la mentida,
fossin mals episcopals.
Presoner sense cadenes,
Mossèn Cinto es consumia,
amb els grillons de les penes
actuant de forrellat,
i amb la seva honestedat
com el millor guardià
de la seva tan sagrada,
com perduda llibertat.
Fins que un dia, l’evidència,
el tornà a la realitat.
El dubte que el corsecava
va fugir per un forat.
Era el senyal que esperava
per sentir-se alliberat.
No podia complir un deure
amb l’estigma del pecat.
Mossèn Cinto, de la Gleva,
va fugir en plena nit.
Una llum inenarrable
va guiar tots els seus passos,
Era la llum que naixia
del seu cor, com un miracle.
De la mítica fugida
en vingueren grans penúries.
La vida de Mossèn Cinto,
va quedar molt restringida.
La calúmnia i les injúries
foren les noves cadenes,
que mossèn Cinto acceptà
sense proferir cap queixa,
perquè sempre va saber
que la font de tantes penes
va ser sempre la mateixa:
un engany o una mentida
que, venint de qui venia,
en el seu cap no hi cabia,
i d’aquí, ningú el mouria.
De la seva resistència,
lluminosa com el dia,
en vingué a l’existència
un llibre de poesia
El millor llibre, diria,
que el poeta ens ha lliurat.
Primer va ser coronat
amb el llorer de la glòria,
i després crucificat,
amb la infàmia de l’escòria.
Tinc el llibre per sagrat
i guardat en la `memòria.
El llegeixo sobretot
durant la Setmana Santa.
No hi ha lectura millor
per entendre la Passió
que el llibre de poesies
que va escriure Mossèn Cinto
en els seus dies pitjors.
Tots els mals que va patir
i que ningú no pot llegir
sense reprimir alguns plors,
ell els va reconvertir
en magnífiques llavors.
Les llavors que va sembrar
en el camí del Calvari.
Les llavors avui són flors,
i són “Les flors del Calvari”,
el llibre més vertader
de tots els que ens ha donat,
Mossèn Cinto Verdaguer.
Jaume.- Setmana Santa, 2019
Google Sites
Report abuse