Embedded Files
Post date: Aug 26, 2017 6:27:57 PM
Elegia al meu fillol.
Vine de nit, quan la por m’esgarrapa.
Vine de nit, quan els sorolls m’espanten.
Vine de nit, qua l’insomni m’atrapa.
Vine al mati, quan el sol em desperta.
Vine al matí, quan comença el calvari.
Vine al mati, quan tinc l’ànima oberta.
Vine al migdia, que tot són finestres.
Vine al migdia, quan el Papa prega.
Vine al migdia, que és hora de festes,
Vine al capvespre, quan ningú em ve a veure.
Vine al capvespre, quan el sol declina.
Vine al capvespre, que és l’hora de creure.
Vine quan puguis, fillol meu, pro vine.
Per què no vens ara, volguda gavina.
Ara el ventijol és brisa marina.
La platja és deserta; la sorra, ben nua.
Quina hora més dolça; més dolça i més crua.
La sorra blaveja, la mar escumeja.
Des de que visc sol, només sento enveja.
Enveja dels àngels, que juguen amb tu.
De la gent feliç, que a mi em mareja.
Si almenys jo sabés; si estigués segur,
que un dia vindrà, que vindrà un dia,
que jo seré jo, i tu seràs tu.
Tornarà l’alegria; oi que tornarà?
Si almenys jo sabés, que no espero en va…
Sant Bonòs i Maximià.
Jaume.- 22 d’agost- 2017
Google Sites
Report abuse