DEL MEU QUADERN DE NOTES

Post date: Apr 22, 2018 5:58:21 PM

Dia 17, dimarts: A les 13’h rebo la visita de dos mossens que no m’han deixat mai de visitar en els temps difícils. Els d’ara també ho són, de difícils, tant per ells dos -per raons d’edat, de salut i del bisbe- com per mi mateix -per les mateixes raons esgrimides i per altres d’afegides.

Entre les últimes hi ha aquesta: que ahir no vaig aconseguir agafar el son i avui em sento molt cansat. La meva cara no tradueix, per tant, l’alegria que la visita d’aquests dos mossens provoca en mi. Estic content de la seva visita, encara que segurament no ho deu semblar.

Ambdós tenen un lloc en el llibre sobre l’assassinat del fillol -”Més que un crim”- i ambdós tenen un mateix handicap amb el bisbe, derivat d’haver-me fet costat. No sé com agrai’ls-hi la seva amistat a prova de tot. De moment, encara que sigui poc, comparat amb tot el que realment es mereixen, els he dedicat a cadascun un exemplar del llibre “Més que un crim”, que ja és a la venda, i els hi entregat a l’hora de dinar. Ho han agraït i he vist que estaven contents. Se l’han mirat el amb molta estima.

Hem dinat en el restaurant del port esportiu, prop de mar. A mig dinar he vist entrar a la terrassa del restaurant el meu cusí Jordi. Feia ben bé uns cinc anys que no sabia res d’ell. Pràcticament, des d’abans de la mort del fillol L’alegria de veure’l se m’ha barrejat amb la incògnita de no saber el perquè d’aquesta llarga desconnexió. ¿S’hauria inhibit per les falsedats que va publicar, de mi, la premsa?

Aquest dubte, que no deixava de ser un turment, m’ha acompanyat durant tots aquests anys en què no sabia res d’ell. I el mateix podria dir d’altres persones amigues. S’explica, doncs, que fes vida monàstica, reclòs a casa, escrivint i llegint, llegint i escrivint…

Sorpresa! A mig dinar, el meu cusí, que anava acompanyat, m’ha vist des de la terrassa on s’asseia, i ha vingut decidit al meu encontre. Gràcies, Déu meu!

La mútua abraçada ha sigut èpica. Al meu cosí li ha faltat temps per disculpar-se per tot aquest temps sense dir res. No tenia el meu telèfon, ha dit, però jo li he fet xiiist!, posant un dit sobre els meus llavis...No t’has de disculpar de res. Tot el que volia saber, m’ho acabes de dir amb la teva abraçada...No necessito saber res més.

Veient que jo estava acompanyat, el meu cosí m’ha dit que, aquest vespre, em trucaria. M’ha demanat el telèfon i l’ha memoritzat. Ni per un moment he pensat que se’n oblidaria. És únic memoritzant dígits

El amics mossens han notat que jo estava cansat. La falta de descans nocturn i els trastorns del càncer de pròstata n’eren la causa. Se’m tancaven els ulls.

• Jaume: no cal que facis esteries...Ves a casa teva a descansar, m’han dit els dos amics mossens.
• Gràcies, em feu un favor, els he dit. Tot seguit els he signat el llibre que ja duia preparat (un per a cada ú) i m’he acomiadat.

En arribar a casa, m’he estirat a llit i he fet una bona migdiada.

Capvespre: Sona el timbre del carrer. Pregunto qui hi ha. És en Jordi, el meu cosí. No ha esperat arribar a Girona (que és el lloc o viu actualment) i ha decidit venir-me a veure. O sigui que no m’he equivocat. Hem estat una hora i mitja parlant. I m’he adonat de la falta que feia que escrivís el llibre i el publiqués. Si en tenia de coses malenteses! Tot i així, l’amistat he vist que es mantenia intacta. I la confiança era la mateixa de sempre. Només que les informacions de la premsa li havien fet rodar el cap.

Li he dit que ell també hi sortia, en el llibre.

• Ah, sí?, m’ha dit sorprès.
• Sí, al final del llibre...Ja ho trobaràs, perquè, veus?, aquest exemplar és per tu.

Ha dit “gràcies” i li ha faltat temps per fullejar-lo.

• Si busques dibuixos -li he dit rient- no n’hi ha. No en trobaràs…
• No; busco el lloc on dius que parles de mi.
• És cap al final, però ja ho trobaràs. De moment, te’n faig cinc cèntims, si vols.

I li he explicat l’entrada en escena de mossèn Rafael Felipe, a requeriment del senyor bisbe. Aquest, veient que no trobava cap de les coses que cercava, malgrat que havia estat gratant -aquí i allà- com una gallina en un paller, va decidir conxorxar-se amb la mare de Kekeo, el fillol. I mesos després d’haver-se acabat el judici, va iniciar -pel seu compte i risc- un procés administratiu penal. Va encarregar a mossèn Rafael Felipe que donés una ullada al diari “El Globo”, del Brasil, posant la seva atenció en les dates que la mare de Kekeo li va donar. Just les dates en què ella -una vegada va ser al Brasil- va entrar en contacte amb la premsa i, més en concret, amb el líder d’un partit gai que estava en campanya electoral. Aquest líder, que no conec de res, ni tan sols n’havia sentit a parlar, va dir el que la mare de Kekeo -de comú acord amb el bisbe- volia que digués.

• Qua ja sabia que hi havia espanyols que mantenien contactes amb menors d’edat. I va citar el número d’una casa, d’un carrer concret, que, segons ell, era el lloc de trobada d’aquests presumptes abusadors.

El meu amic Ramon -per mitjà de Google- va localitzar el carrer, però no la casa, perquè el número que va donar és inexistent. I així, amb aquestes dades tan febles i genèriques, el bisbe en va fer prou per endegar un procés administratiu penal contra la meva persona, sense cap acusació concreta, ni cap data concreta, ni cap nom concret, llevat del meu, que la mare de Kekeo degué donar al líder del partit gai, que va complir a satisfacció d’ella (de la mare de Kekeo) i del bisbe.

Amb aquests estris -aquest paper moll-, el bisbe ha redactat una sentència en contra meva, sense cap possibilitat de defensar-me ni de fer recurs, perquè -segons va dir el bisbe-, la Congregació ha deixat el cas a les seves mans.

• Quin cas?, em pregunta el meu cusí, confús.
• Cap cas. Segons ell, el “cas” és fruit d’una investigació que la Congregació de Roma ha dut a terme a Salvador de Bahía.
• I és veritat, això de la investigació?
• Què va! En Ramon es va informar i sabem del cert -per un religiós que ha treballat a la Congregació- que la Congregació no fa mai investigacions. Mai. O sigui: No en aquest cas, sinó mai. És una qüestió de principis. La Congregació no investiga.
• I aleshores, ¿per què el bisbe parla d’una investigació?
• Anomena investigació a la feina bruta que li ha fet mossèn Rafael Felipe. És ell qui s’ha encarregat de tot. I aquí volia arribar. Aquest mossèn, tu ja el coneixes. I una de les teves germanes, l’Eva, també. Va ser rector de la parròquia dels Pins, de Blanes. I mentre va ser a Blanes, es va dedicar -diumenge rere diumenge- a criticar en el full parroquial -en la part que es reservava- el rector de la parròquia gran, Mossèn Miquel Àngel, a qui no va deixar mai en pau. Només li concedí treva un parell de vegades, en les quals l’objecte de les seves insídies vam ser tu i jo. O sigui: els viatges que vàrem fer junts uns quants estius, visitant el Sudest Asiàtic. Viatges que, segons mossèn Felipe, eren a països exòtics (per no dir -directament- eròtics).
• Però si aquests viatges -al Vietnam, a Cambodja, a Tailàndia…- els vam fet per agència. Viatges en grup...Què s’embolica?
• S’ho fa tot ell. Recordo que l’Eva, la teva germana,s’hi va encarar, un dia. Ella t’ho podrà explicar. Mossèn Felipe deia que jo viatjava amb el meu cusí. Bé, amb un jove -apostil.lava- que mossèn Jaume diu que és el seu cusí. O sigui que, ho posava en dubte...
• Aquest tío, on viu?
• Per què m’ho preguntes?
• Perquè penso trencar-li la cara…
• Deixa-ho córrer. Jordi, val més que celebris el sant llegint el llibre que tens a les mans. Aquí ho trobaràs tot. Veuràs quins són els informadors del bisbe. Veuràs què entén ell per la Santa Seu...La conclusió és que la Santa Seu és Ell, comprens? Des de la seva arribada que pateixo el seu assetjament. El mes de juliol d’enguany s’acompliran 10 anys de la seva arribada. I pel desembre, en farà 5 de la mort de Kekeo. Aquest llibre que tens a les mans vol posar fi a un patiment i assetjament de 10 anys seguits. Crec que em mereixo una treva. I que la gent mereix saber la veritat.

“VERITAT” (En hebreu “emet”, i en grec del Nou Testament “alétheia”) significa quelcom més que frases vertaderes o afirmacions verídiques.

“Veritat”, en sentit bíblic vol dir fidelitat.- FIDELITAT de Déu a les seves paraules, que coneixem en la persona de Jesús. Però no n’hi ha prou amb conèixer Jesús per estar en la veritat; cal que Jesús sigui per a un “camí” i “vida”. Aquest llibre, Jordi, l’he escrit, editat i presentat pensant en Jesús: camí, veritat i vida.

Bon Sant Jordi!

Teu i vostre: Jaume