Post date: May 27, 2018 4:40:38 PM
Tremola la fulla
de la branca nua,
i la primera fruita,
que encara és molt crua.
Tremola l’infant,
que juga a la platja;
quan l’aigua li esquitxa
els peus i la natge.
Tremola en el foc,
la flama indecisa,
crema a poc a poc
un feix de bardissa.
Tremola l’oratge
a punta de dia;
infon nou coratge
a l’ocell que nia.
Tremola l’infant
així que es desvetlla;
el va acaronant
la mare novella.
Tremola l’estel
que encara brillava,
la claror del cel
per poc se’l menjava.
Tremola el rector
que sent la campana;
de Nostre Senyor
té desig i gana.
Tremola l’ocell,
que amb prou feines vola;
voldria piular,
té un nus a la gola.
Tremola la fe
que és flama insegura;
el xai que diu “bè”
i el doll d’aigua pura.
Tremola el matí,
perquè és primavera;
es veu un camí,
i una ginestera.
Tremola el cor meu,
amb tanta bellesa;
que sóc fill de Déu,
ho sé amb certesa.
Tremolo d’amor,
de goig i pobresa.
Vostre: Jaume.