Carta pastoral del rector de Vallfogona

CARTA PASTORAL DEL RECTOR DE VALLFOGONA AMB MOTIU DE LA “DIADA”.

Qui ha enviat a Barcelona les forces de seguretat?

La sola idea demostra un absolut desconeixement del sentit de la Diada.

Les manifestacions de l’11 de setembre han sigut sempre pacífiques. A què treu cap enviar a Barcelona guàrdies armats?

• Vulgues que no és una provocació. Serviran únicament per donar ales als sectors més radicals. Ells crearan aldarulls, i nosaltres, ens endurem els pals.

El President del govern ha donat un pas en fals.

Recordi el Senyor Pedro Sánchez que, amb motiu de la seva investidura, va gaudir de 100 dies de gràcia. D’aquests 100 dies no n’ha dedicat cap a gestionar l’amnistia dels presos polítics. Amb mig dia n’hauria fet prou. No ha tingut temps per pensar. I si és així; si no té temps per pensar, ¿el tindrà per governar?

El President Rajoy ja no hi és. Però l’Imperi de la Llei, segueix. Una expressió més feixista que aquesta és difícil de trobar. I tanmateix, diria que va per llarg. Ningú no pensa suprimir-la?

Doncs bé: parlem clar. Res més semblant a la presó preventiva aplicada a Catalunya que les lleis antisemites de la Gestapo nazista. No hi ha forma de dissimular l’onada de catalanofòbia que ha generat la mala gestió política que suposa judicalitzar les urnes de l’1 d’octubre de l’any passat. Incapaços de resoldre el nyap de jutge Llanera, els dies van passant inexorables, mentre a la presó es podreixen persones innocents, acusades de delictes inexistents, que no han estat mai jutjats.

A la l’Alemanya de Hitler, tot va començar amb la “nit dels vidres trencats”. I tots sabem com va acabar: amb la mort programada de milions d’innocents. Es pot saber on volen anar a parar, els falsos “unionistes”? Fins quan haurem d’aguantar la incontinència verbal del senyor Albert Ribera, acusant els mitjans oficials de no ser imparcials, quan informen? Des de quan el seu Partit, de castellano parlants, professa el catalanisme? Afirma, sense cap empatx, que la meitat de la societat catalana no és independentista. Pregunto: tan nombrós és el Partit taronja, que representa la meitat de la taronja sencera?

• Això, ja no és la taronja. Això és la Pera!, senyor Ribera.

Veurem, potser, algun dia a la senyora Arrimades vestida amb una estelada? Quant temps haurem d’esperar per sentir-li dir un mot en català? No serà que no tingui facilitat de paraula...La seva xerrameca podria arribar a la Meca, però no és suficient si del que es tracta és de parlar en català. Seva és aquesta frase, que repeteix molt sovint:

• Se puede ser muy catalán y seguir siendo español...

Gran fal.làcia, la seva, que la posa en evidència. No veig com podria ser molt catalana, i seguir sent espanyola, perquè la mateixa frase demostra que primer és espanyola, molt abans que catalana. I si és així, ni tan sols és catalana, de manera que no pot ser més vana la pretensió de ser “muy catalana”, al mateix temps que seguir siendo española. Quina necessitat pot tenir de ser muy catalana, si ja ha fet l’opció de ser espanyola? Els catalans no tenim aquest problema identitari. Sabem qui som. I com que no ens deixen ser el que som, d’aquí ve la necessitat de ser independents.

• Què vol dir ser independent?
• En el context actual, vol dir simplement que estem tips d’haver de dir “amén” en tot lloc i en tot moment. (Lloat sigui el Santíssim Sagrament).

Fins avui, tots els intents de provocació organitzada han resultat fallits. També ho serà el de la Diada d’enguany. Però el desig de ser independents augmenta en tots els intents de retallar-nos les ales. Volem volar. Això és tot. Però primer volem veure en llibertat els presos polítics, que segueixen a la presó. Un fet, aquest, que atempta contra la dignitat de la persona, dit sigui amb l’autoritat que em concedeix ser el rector de Vallfogona. Espero que les forces de seguretat tinguin a ratlla els ultres i els violents (valgui la redundància). Per nosaltres -els independents- no patiu, que tot és “gràcia”. Ens veurem, si Déu vol, en el Passeig de Gràcia. Que Déu us guareixi la ceguesa.

Vostre: el rector de Vallfogona.

PS.- Llibertat pels presos polítics. El que ara toca és desembolicar la troca. De tal manera que, la Diada d’enguany sigui -per la Democràcia malmesa- un guany real: l’únic que val.

Vostre Jaume

LA GRÀCIA DE LA DEMOCRÀCIA.

Estimar la democràcia

és conjurar la desgràcia.

Descobrim el demagog

perquè odia el color groc.

El llenguatge del feixista

s’assembla al del catequista.

L’únic progrés que val

és el progrés social.

La igualtat en dignitat

és molt més que una veritat.

El progrés que trobem lògic

és el progrés tecnològic.

En canvi el progrés humà

sempre el deixem per demà.

Penso que la democràcia

és com la Verge Maria.

Tota ella és plena de gràcia,

si l’estimem nit i dia.

Si el progrés no ens fa millors,

és un progrés enganyós.

La mentida en democràcia

és fer riure sense gràcia.