Embedded Files
Post date: Jul 2, 2017 6:26:45 PM
Amics meus de Mataró:
Quin concert més excel.lent!
I quin nom més escaient,
el de la vostra Coral:
“Primavera per la Pau”
Pau per tota la gent,
i per tots vosaltres, Amén.
Mentre escoltava les veus,
sentia tanta inquietud,
que adés estava assegut,
i adés estava dempeus.
Feliciteu el solista,
que, de tan que m’ha agradat,
he perdut el món de vista,
i fins i tot he plorat.
A mi, el que m’ha encantat,
és l’alè de l’esperit,
que ha impregnat de santedat
el concert d’aquesta nit.
No només us he aplaudit
sinó que també he escrit
aquests versos que us envio
sense haver-los corregit.
JA QUE VA SER MENYSPREUADA,
Sigui per sempre lloada.
la terra noble i sagrada
de l’Amèrica Llatina!
Ha entès millor que ningú,
que l’única feblesa divina
són els pobres empobrits,
de l’Amèrica Llatina.
Les veus, els cants, les pregàries,
que venen d’aquelles terres,
podrien amb les seves flaires
aturar totes les guerres.
No hi ha en el món més bellesa
que la cultura nascuda
de la vostra humil pobresa.
Quedeu-vos la nostra terra,
Redimiu la vella Europa,
que no és més que la desferra
de l’imperi de la lloba.
Bateja’ns a tots de nou
amb l’aigua de l’Amazònia.
Que la llei de la memòria,
capgiri l’antiga història.
Sigui Europa la colònia,
de l’Amèrica Llatina.
Jaume Reixach.- 31-VI-2017
L’ENDEMÀ DEL CONCERT
A més de tot el que he escrit,
sobre el concert d’ahir nit,
dels amics de Mataró,
voldria encara afegir
una nova informació.
El moment més emotiu,
del concert que vaig gaudir,
(amarat de gratitud,
pels amics que em convidaren,
no menys que pels que m’hi portaren)
va ser el moment en què les dues Corals,
fusionant les seves veus,
amb el suport musical
d’uns instruments deliciosos,
van entonar un “Glòria a Déu a les altures”,
capaç de despertar els morts,
i de remoure els cors,
amb la frondosa harmonia
d’aquest himne polifònic,
perla de la Missa Criolla,
que ens deixà meravellats.
A mi, estimats amics,
per poc no se me’n va l’olla.
Em vaig sentir transportat
al cim del gran Sinaí
De l’esbarzer incandescent,
sortien veus flamejants;
veus que treien guspires,
veus de totes les mides,
cantant “Gloria a Dios, en las alturas”,
amb notes tan netes i pures,
com gotes de pluja divina,
la pluja que rega la terra
de l’Amèrica Llatina.
Sí, vaig dir com un foll,
Glòria Déu en les altures!
i a totes les criatures,
d’aquell continent diví.
I pensant en el fillol,
vaig collir ben bé al vol,
dues gotes d’aquell Glòria,
que plovia des del sostre,
i va deixar en el meu rostre
dues llàgrimes de dol,
i altres dues d’alegria.
Les de dol eren vermelles,
com dues gotes de sang,
Les de goig eren brillants
com si fossin diamants.
Mentre escric aquests versos,
he mirat meravellat,
les quatre gotes guardades,
en un lloc per mi sagrat.
La meva alegria és immensa,
perquè aquelles quatre gotes,
elles soles han quallat:
Les dues que eren de sang,
s’han convertit en robins.
I les blanques i brillants,
ara són dos diamants.
Estic tan emocionat,
que no faig més que plorar.
Vosaltres que em coneixeu,
segur que m’heureu entès.
Jo, en realitat, no sóc res.
Tot ho dec a Déu i a vosaltres.
I a la Gràcia divina de l’Amèrica Llatina.
Jaume Reixach.- 1-VII- 2017
Google Sites
Report abuse