Embedded Files
Post date: Apr 8, 2018 7:16:27 PM
En plena operació rescat del Papa Joan XXIII he trobat dades molt il.lustratives de l’episcopat espanyol (de l’Espanya franquista) en els anys 60-61, que són els anys de la preparació del Concili, una tasca ingent, que després s’hagué de reconduir.
- Per què, tasca ingent?
- Perquè Joan XXIII va ordenar que s’enviés a tots els bisbes del món, als abats, als superiors d’ordes religiosos, i als rectors de les universitats catòliques una invitació sincera a fer els suggeriments que creguessin oportuns. Amb altres paraules: que diguessin -sense por- quin temes els interessaria que tractés el Concili.
+ Es reberen més de 2.000 respostes.
+ Les respostes amb les propostes es publicaren després del Concili. Ocupen un total de 19 volums de gran format, amb un mínim de 500 pg. cadascun.
+ L’episcopat espanyol estava format per 61 bisbes residencials, més una vintena de bisbes titulars, tots ells auxiliars. El conjunt dels bisbes espanyols representava el 5% (aproximadament) del total de pares conciliars.
+ Quines foren les suggerències dels bisbes espanyols? Quins eren els temes que més els preocupaven?
- He estudiat la informació que dóna sobre el tema el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, historiador que té accés als arxius.
Ofereixo una mostra dels temes que preocupaven als bisbes d’Espanya. Amb el desig que el passat recent il.lustri el gris present.
Dades estadístiques: dels 33 milions de la població espanyola de l’any 1962 -l’any de l’inici del Concili Vaticà Ii i de la meva ordenació de capellà- només es registraren com a “no catòlics” unes 59.000 persones censades. Dels 235.885 matrimonis que aquell any se celebraren a Espanya, tan sols 40 no es casaren per l’Església. Es registraren com a “matrimonis civils de batejats apòstates”.
Malgrat l’optimisme d’aquestes xifres, el cardenal Gomà, arquebisbe i primat de Toledo, l’any 1940 -un any després d’acabada la guerra- va escriure: “Espanya és tota ella catòlica, però ho és poc”. Com pensaven els bisbes, en els anys anteriors al Concili? Cal tenir en compte que tots ells havien sigut nomenats amb el vist-i-plau de Franco. La mitjana d’edat era de 68 anys. Procedien de famílies rurals modestes o fins i tot pobres (com Àngelo G. Roncalli, dit sigui de passada). La majoria havien sigut professors de Seminari o canonges (o ambdues coses a la vegada). (Roncalli, també fou professor de Seminari). La seva cultura eclesiàstica era tributària de Trento (s. XVI). Vivien un aïllament del qual n’estaven orgullosos (com, d’altra banda, hi estava també el franquisme, que no començà a obrir-se fins l’any 1962 i següents). Havien viatjat molt poc. I la seva teologia era més teòrica i metafísica que aplicable a la vida real. El pensament avançat estava representat per professors laics o seglars, tals com: Zubiri, Marías, Aranguren o Laín Entralgo.
EL CONCILI HAURIA DE TRACTAR? … (Heus aquí algunes respostes).
+ Proclamar nous dogmes marians.
+ Condemnar solemnement el comunisme.
+ Conservar el llatí en la litúrgia. La llengua vulgar, de forma restrictiva.
+ Ecumenisme? Sí, si primer es converteixen.
+ Recapitular totes les condemnes, des del Syl.labus de Pius IX a la Humani generis de Pius XII.
+ Condemnar la separació de l’Església i l’Estat.
+ Definir el dogma de la Mediació Universal de Maria.
+ Condemna del comunisme, compendi de tots els errors.
+ Sancionar els capellans que van al cine o a altres espectacles deshonestos.
+ Defensar la teologia tomista i la filosofia escolàstica.
+ Prohibir les associacions sacerdotals i els Instituts seculars.
+ Defensa del celibat sacerdotal, la tonsura i la sotana.
+ Els cristians no catòlics són branques estèrils que cal tallar.
+ Condemna de la moral de situació. Que es mantingui la sotana.
+ Celibat obligatori. Imposició obligada de l’hàbit eclesiàstic.
+ Control dels seminaristes i dels viatges d’estudis a països estrangers.
+ (El bisbe Cartañá de Girona) Els capellans haurien de tenir una pòlissa d’assegurança, de malalties i de la vellesa. Treballarien millor.
+ Normativa moral sobre “modèstia” cristiana: vestits, temples, carrers, la platja, els esports…
+ Que s’aprofundeixi l’estudi de la josepfologia (sant Josep).
+ Atenció als errors moderns: existencialisme, vitalisme, falsa democràcia, llibertat omnímoda...Cal condemnar els nous errors.
+ Les ciències naturals, sense fonament teològic, porten al naturalisme i a l’ateisme.
+ L’objectiu del Concili ha de ser la puresa doctrinal i la santedat personal dels clergues.
+ Cercar la unió ideal: un sol pastor, un sol ramat.
+ Magisteri únic de l’Església docent. Condemna de la “teologia dels laics” i de “la moral nova”.
+ Que es condemni el lliberalisme, el totalitarisme (tant l’absolut com el moderat), l’estatisme (que prescindeix del principi de subsidiarietat); el nacionalisme idolàtric de lesgrans nacions que conculquen els drets naturals de les petites nacionalitats i regions; el laïcisme i el comunisme;
+ Que es prohibeixi l’anomenada autocrítica.
+ Que els religiosos se sotmetin a la jurisdicció episcopal.
+ Que es controli la lectura de la Bíblia. Que es faci una nova versió llatina.
+ Que l’homilia sigui obligatòria en totes les misses.
+ Que s’acabi el Vaticà I, que quedà inacabat.
+ Que es donin normes concretes per negar l’absolució i l’Eucaristia als fidels.
+ (Tarragona) Els problemes greus són la moralitat a les platges, les cases de prostitució i les capelles protestants.
Etcètera, etcètera….Evito les repeticions.
Només el Nunci -Antoniutti- demana que es retallin els privilegis concedits a determinats Caps d’Estat. Per tal de preservar la lliure elecció de bisbes. Els bisbes espanyols acudiren al Concili pensant que tothom els felicitaria per haver salvat l’Església de les urpes del Comunisme i haver mantingut la sagrada unitat d’Espanya. Penso que això aboca llum al present.
Vostre: Jaume
Google Sites
Report abuse