EL MEU MANIFEST (200 articles no publicats als mitjans).

Post date: Feb 25, 2018 6:31:16 PM

1.- El meu lema és un cant a la vida. Viure és conviure.- Conviure és deixar viure.- Finalment, deixar viure és ajudar a viure.

2.- Cal saber, en cada moment, en quin costat estàs. En relació a la vida i en relació a la història.

2.- La vida la vivim en present. La història, també. Però l’escriurà el futur. I per paradoxal que sembli, ja l’està escrivint. Perquè la història l’escriuen els vencedors.

3.- Ja fa massa temps que dura que la història de Catalunya es plantegi en termes de vencedors i vençuts. Però tal és el cas.

4.- Tinc consciència d’estar vivint capítols importants de la nostra història. Catalunya està fent història. No vull que la història que estem fent s’escrigui en termes de derrota.

5.- Ja s’està escrivint en aquestes termes. Jo declaro que estic al costat dels Jordis i en favor de la seva llibertat i la de tots els presos polítics, no menys que en favor del retorn del President del govern de la Generalitat i dels altres polítics obligats a viure a l’exili per la manca de garanties processals.

6.- No tan sols estic al costat de les víctimes dels abusos del poder establert, sinó que estic en contra dels abusos de poder en qualsevol de les seves formes.

7.- Des de l’1 d’octubre del 2017 cap aquí, la història de la qual som testimonis mereix ser qualificada d’execrable. La privació de llibertat, la repressió de les forces policials, la tergiversació dels fets viscuts i la manipulació del poder judicial no tenen justificació possible. Mereixen el nostre refús. Són abusos que donen la raó als partidaris de la independència.

8.- El poder estar en el poder s’ha convertit en raó d’Estat. Estem vivint el domini de l’ estar sobre el fet de ser.

9.- Només cal veure que tots els problemes els tenim per la nostra voluntat de ser. El ser no s’acumula, no suma, no es manté...Ser no és estar. No estarem mai en condicions de ser. El poble es resigna a no ser, o a ser només a mitges; a anar tirant; i d’aquest conformisme en venen les divisions. No són divisions profundes, són diferents opinions, com no pot ser d’altra manera, atesa la naturalesa de la societat plural en què vivim i del sistema democràtic pel qual ens regim. Això no obstant, hem de ser conscients que el nostre poble mai no havia arribat tan lluny -històricament parlant- com en el moment present.

10.- Els indis de la prelatura del bisbe Casaldàliga canten amb ell aquesta estrofa: “Volem terra a la terra; ja tenim terra en el cel”. El mateix dic i us convido a dir: “Volem ser lliures ara; no podem esperar el cel”. Només es viu una vegada. Volem la vida que ens escau com a poble, com a nació i com l’Estat que necessitem tenir per ser el que som, i per alliberar-nos de l’odi que ens professen els unionistes, que no entenen ni volen entendre els trets diferencials històrics que configuren el nostre ser i les nostres tradicions.

11.- No som excloents, sinó exclosos.

12.- Ens jutgen per evitar de ser jutjats. Sé de què parlo: he sigut silenciat per tal que no pugui declarar als mitjans les mentides que han servit d’excusa per excloure’m del meu ministeri i despullar-me dels meus drets de ciutadà, no menys dels que m’assisteixen com a capellà.

Sense haver estat mai imputat ni haver tingut cap ordre de precintar el meu pis o d’investigar la meva vida, aquesta n’ha sortit malparada, per l’abús d’autoritat episcopal, sense cap garantia processal, ni cap denúncia que pugui haver donat peu a les mesures cautelars excessives i abusives que se m’han aplicat.

13.- Jesús -el meu referent- va morir crucificat, però no emmordassat.

14.- Em trec la mordassa per poder dir en veu alta els punts que consten en el present manifest. Als quals hi afegeixo un punt essencial: la meva més sincera gratitud als amics i feligresos, i en especial a en Ramon i esposa que, des de la mort del fillol, han fet possible que pugui comptar amb els millors amics que podia esperar: els veritables destinataris dels meus escrits setmanals, que ja sumen 200. Jo no sóc qui per jutjar el valor que puguin tenir, però sí que puc dir que el bé que em fa escriure’ls pensant que els rebreu vosaltres és molt més gran del que ningú s’imagina. Avui per avui, ateses les limitacions de la meva malaltia i de la manca de llibertat imposada, escriure per vosaltres em fa sentir viu i amb ganes lluitar, que d’això es tracta.- Visca Catalunya lliure! Gràcies! Vostre com sempre i com mai: Jaume.