HO TORNAREM A FER

SOBRE LA FRASE "HO TORNAREM A FER"

Jaume Reixach

diumenge 23 de febrer de 2020

Sobre la frase “HO TORNAREM A FER!”, d’en Jordi Cuixart.

23 Febrer 2020

Crec que val la pena dedicar unes ratlles a la jutgessa que ha tingut la lucidesa de despenalitzar la famosa frase de Jordi Cuixart: “Ho tornarem a fer”. La frase no seria famosa, si no fos pel preu que l’autor de la mateixa s’ha vist obligat a pagar. I que està pagant.

• Què hi ha de mal o de pervers, en aquesta frase?
• Res.- I ja era hora que algú ho digués.

Ho ha dit una jutgessa, de la qual només conec el fet. Ha dit que aquesta frase no era una expressió sediciosa, ni una mostra de rebel.lia, sinó que era l’expressió d’un dret que ens assisteix a tots: el dret a la llibertat d’expressió. I res més, però tampoc menys. I si a algú no li agrada, que si posi fulles.

Si no m’equivoco, els primers que s’hauran de posar fulles son els Magistrats que van fer un judici polític del procés. Un vergonyós judici, en el qual es va vulnerar el dret de tot un poble a manifestar-se. Si s’accepta que la frase de Jordi Cuixart mereix ser penalitzada, no veig per quin motiu no s’han de penalitzar totes i cadascuna de les persones que van anar a votar el 10 d’octubre. Perquè després es digui que els catalans només celebrem derrotes.

• Vostè perdoni. Celebrem derrotes, com vostè diu, perquè no tenim cap altra cosa a celebrar. Només derrotes. Derrotes injustes, que tenen la virtut de mantenir-nos units. A l’espera de poder celebrar -un dia- una victòria, per escadussera que aquesta sigui. Quan aquest dia arribi, no vull ni pensar com reaccionaran vostès, els addictes a les nostres derrotes. Ho sabran encaixar?

Em temo que no. Ho acabem de veure: La jutgessa que ha tingut la valentia de discrepar de la interpretació esbiaixada que vostès fan d’una frase de Jordi Cuixart, s’ha hagut de sentir de tot. Vostès l’han posat a parir. I altra vegada ha caigut sobre Catalunya -la indòmita, la rebel, la sediciosa i desvergonyida Catalunya- una tempesta de llamps, trons i pedregada. I vegin que els catalans no ens hem immutat. Estem avesats a ser l’ase dels cops, de la noble, culte i ponderada Espanya. En les derrotes que celebrem, això també hi va inclós. Què seria de nosaltres, sense uns veïns tan intel.ligents com vostès? I què seria de vostès, sense uns veïns tan transgressors com nosaltres? Vol dir que no es moririen d’avorriment?

Vostès tenen en nosaltres -i les nostres dèries- una joguina a mida de les seves passions, les seves ambicions, i la seva innata tendència a ser uns “torrecollons”. Han pensat alguna vegada si serien capaços de viure sense aquesta joguina?

• No en serien. No serien capaços de viure “sin los catalanes”. I d’aquí li ve el plor a la criatura...

Vostès tenen por que ho tornem a fer. Nosaltres, en canvi, estem convençuts que ho tornarem a fer, perquè hi tenim un dret. Per començar, ja tenim -de moment- el dret a dir que “ho tornarem a fer”. I si hi tenim un dret, la pregunta és:

• I vostès, què? Tornaran a la càrrega? Treuran al carrer les porres? O es quedaran a casa, tranquils, com a ciutadans civilitzats i respectuosos amb les lleis democràtiques?

Nosaltres potser sí que, aquesta vegada, la vam fer grossa. Però no passava de ser un simple sondeig. Una broma, i no gaire més que una broma. Al capdavall, la DUI va durar un obrir i tancar d’ulls. Però vostès; el que vostès han fet, amb l’excusa de reprimir una inexistent sedició o una rebel.lió no demostrada, va ser una salvatjada. Vostès han tancat a la presó, la llibertat d’expressió de tot un poble.

Vostre: jaume.