L’EVANGELI DEL DIA.
1.- Ningú no pot servir dos amos.
- Si un s’estima molt a si mateix, no tindrà prou cor per estimar els altres.- Si un només pensa en ell, no té en compte els altres.- Déu és l’altre absolut.- No podem estimar directament l’Absolut.- L’hem d’estimar a través dels altres.
- No podeu estimar Déu i les riqueses. Déu és ric i es va fer pobre.
- Qui vulgui trobar Déu, que el busqui en els pobres. Com Jesús.
- Ningú no pot servir dos amos. Si estima l’un, no estimarà l’altre.
- Si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.
- D’aquí se’n dedueix que estimar l’amo és fer-li cas.
- Fer cas a Déu -l’únic Amo- és complir els seus manaments.
2.- La riquesa enganyosa. Tota riquesa ho és.
- No tot el que brilla és or. Hi ha joies que són bijuteria.
- No desprendre’s de la bijuteria, és enganyar-se.
- Regalar tan sols bijuteria, és enganyar.
- Dóna’t tu mateix i seràs ric de veritable riquesa.
- La veritable riquesa és invisible als ulls.
3.- No es pot servir dos governs. Viuríem dividits.
- No podem servir dos ideals que s’excloguin.
- Servir és propi de la condició humana.
- Estem al servei del bé comú. El bé de la Humanitat.
- Totes les persones som iguals davant la llei.
- Pensa què és el que més estimes. I aquest és el bé que has de servir, en profit dels altres.
4.- Som servents inútils, però els nostres serveis són útils.
- Les causes que servim són més grans que nosaltres.
- Estem al servei de l’Evangeli, no al servei de l’Església.
- L’Església ha d’estar al servei de l’Evangeli. Si no és així, hem de fer que estigui al servei de l’Evangeli, perquè tots som Església.
- L’Evangeli ens ensenya a ser fidel a les coses petites, com la millor manera d’abordar les grans.
5.- Rendir comptes. Abans que a ningú, a la nostra consciència.
No podem servir la consciència i alhora el magisteri eclesiàstic.