Al Fillol

Post date: Sep 24, 2017 9:47:00 PM

A poc a poc, fillol, torna la pau,

que junts, durant quatre anys, vam compartir.

La pau que es va amagar en algun catau

la nit del dia en què vas morir.

Que llarga que va ser aquella nit,

esperant la primera llum del sol.

Omplia el gran silenci un únic crit:

era el crit del meu fill i el meu fillol.

Resignat com estic a viure sol,

pensava que la pau no tornaria.

Miro de viure amb dignitat el dol,

i celebro amb deler l’Eucaristia.

Amb el retorn d’aquella pau perduda,

em sento cada dia més segur.

El silenci del pis fa olor de Buda,

i a tot arreu, si vull, et veig a tu.

Quan juga el Barça a la televisió,

a voltes crido “Gol”, com tu, Kekeu.

En Neymar no desperta cap passió,

Com que ja no és culé, no el vol ni déu.

Sé que m’ajudes des del teu exili.

D’aquí em ve l’alegria d’estar viu.

Aquell teu crit que em demanava “auxili"

saps què em diu, actualment? Diu: Escriu”

I és el que faig, fillol: escric, escric..

Conjuro, amb l’escriptura, la dissort.

M’oblido fàcilment de l’enemic.

I sóc el teu padrí i el teu amic.

Jaume: padrí i amic, 10 de setembre de 2017