SETMANA SANTA ESPECIAL

SETMANA SANTA ESPECIAL.

1,- Avui s’acaba la Setmana Santa d’enguany. Però seguim “confinats”.

2.-Ha sigut una setmana santa especial. Sense culte, sense processons, sense el folklore religiós al qual estem habituats.

3.- Això no obstant, la Setmana Santa d’enguany -2020- no ha sigut menys santa que les altres.

4.- Qui l’hagi volgut viure santament, ho ha pogut fer. Perquè la santedat és interior. No necessita manifestacions externes.

5.- Realitzar-se d’acord amb els dons que la naturalesa ens ha donat, és la cosa més raonables que es pot fer.

6.- S’han fet celebracions a porta tancada, majorment en algunes catedrals. Amb molt pocs assistents i guardant entre ells les distàncies. Per imperatius de salut pública.

7.- Guardar distàncies, en les celebracions religioses, és un fet habitual. Només que no hi ha cap motiu que ho justifiqui.

8.- Les estacions d’esquí han restat buides. Ni més ni menys que la gran majoria de temples parroquials. Enguany, doncs, no hi ha hagut motiu per criticar els que aprofiten la Setmana Santa per fer esport a la neu.

9.- També hi ha hagut bisbes que -com monsenyor Roig- han aprofitat la presència de les càmeres de televisió -un divendres sant- per condemnar -sense venir a tomb- l’homosexualitat i els seus llocs de perdició.

10.- Els llocs de perdició -segons el bisbe Roig, d’Alcalà d’Henares- són els llocs de diversió, com, per exemple, les discoteques gay. Quin coneixement pot tenir el bisbe Roig, d’aquests llocs de diversió?

11.- Aquesta setmana Santa, els llocs de “perdició” tradicional han deixat pas a llocs de “santificació” tradicional. Pel “coronavirus” tan perillós és un temple com una discoteca. A veure si ho aprenem.

12.- “Ecce Homo”: Aquí teniu l’home, va dir Pilat a la multitud. “Què voleu que faci?” Crucifica’l, va ser la resposta de la multitud. No va servir de res la flagel.lació. Un error no es corregeix amb un altre error.

13.- Sé de què parlo. He viscut en la pròpia carn aquest fragment de l’evangeli.

14.- La salut no és la salvació. Però és igualment universal, com la religió, poso per cas. Només que la medicina mai no ha pretès ser religió. Mentre que la religió sempre ha cregut ser medicina. Aquesta és la gran diferència entre una i l’altra.

15.- Els mals de l’esperit no els guareix la medicina, però tampoc la religió. La religió és consol i està bé que hi sigui, però no està bé que serveixi per condemnar. Primer és la vida que la doctrina.

16.- Setmana Santa especial, perquè ens ajuda a posar cada cosa en el seu lloc. La vida no està en les nostres mans, la mort, sí. És l’expressió de la nostra sobirania, però no oblidem que ens és negada. Podem ajudar a viure, però no a morir. A l’assassí confés i convicte, sovint se’l perdona. O se li concedeixen mil atenuants. Que generosos que som tots plegats quan la víctima no ens afecta! Això ho ensenya la Passió.

17.- Jesús va preferir l’amor al poder. I per això va morir crucificat. No va cedir a la temptació del poder, que li oferia la multitud de seguidors. No és tan important creure com aprendre i comprendre. Aquesta setmana santa és especial també per això: ens ajuda a comprendre que no hi ha més salvació que salvar la vida, la pròpia i la de tots. I que estimar la vida és estimar el proïsme. Ens salva l’amor, la nostra capacitat d’estimar els altres com a un mateix. Qui sap si no hem viscut una de les setmanes santes més “santes” de la nostra història. Els temples eren buits, però els estadis també. Tot a punt per començar de nou.

Jaume.