Astuts com les serps; prudents com els coloms

Post date: Nov 5, 2017 7:52:52 PM

“Les homilies de Riells”.- Diumenge, 5 de Novembre del 2017

“Astuts com les serps; prudents com els coloms”

Diumenge rúfol. Trist. A l’horitzó, núvols de tempesta.

Ens llevem amb la notícia de l’ordre de detenció del president Puigdemont i els seus quatre consellers a Brusel.les.

Pel que en sabem, l’ordre és tàctica, per tal de poder nomenar un jutge que instrueixi la Causa, i tenir garanties jurídiques. (Reconeixement implícit que -fins ara- el govern central no n’oferia).

• Una homilia que parla de política?
• No; una homilia que parla de justícia; com tot l’evangeli.
• El procés contra Jesús, què va ser, si no polític?

Educats en un “amor al proïsme” a-polític, el resultat és el “paternalisme”. O bé: el sentimentalisme, però es tracta de justícia.

La defensa de la justícia exigeix un compromís personal.

• Creure és comprometre’s en favor del que un creu.
• Sóc cristià i res del que és cristià no m´és indiferent.

Reflexió sobre la corrupció: a la llum del quinqué de Montesquieu.

PRINCIPI GENERAL: La corrupció de cada govern comença gairebé sempre per la corrupció dels principis.

1.- El principi de la democràcia es corromp, no solament quan es perd el sentit d’igualtat, sinó també quan s’adquireix l’esperit d’igualtat extrema i cadascú vol ésser igual a aquells que escollí per governar. Quan això succeeix, ja no hi pot haver virtut en la República.

2.- De l’esperit d’igualtat extremada cal fugir-ne. Naixem en la igualtat, però els homes no hi sabem romandre. Ens fan iguals les lleis. Les lleis regulen la igualtat dels ciutadans. No es tracta de no tenir amos, sinó de no tenir més que els nostres iguals per amos.

3.- Causa particular de la corrupció del poble. Els seus propis triomfs li donen tal orgull que, ben aviat, esdevé enemic dels governants i de la Constitució.(La victòria de Salamina sobre els Perses corrompé la República d’Atenes).

4.- L’aristocràcia es corromp quan el poder dels nobles esdevé arbitrari; ja no hi pot haver virtut ni en els que governen ni en les que són governats. (La trama Gürtel és l’equivalent a aquesta corrupció prèvia). La seguretat dels Estats és semblant a les aigües estancades, propenses a corrompre’s. Cartago i Roma es temien. Castella menysprea el que ignora. Catalunya subestima l’enemic.

5.- La monarquia es corromp quan deixa de ser imparcial. Perd la seva autoritat si la desconeix en el pla real. El monarca no pren partit.

6.- L’inconvenient no es dóna quan l’Estat passa d’un govern moderat a un govern moderat, com de la república a la monarquia (o viceversa), sinó quan cau del govern moderat al despotisme.

7.- El govern despòtic es corromp sense parar perquè es corromp per la seva naturalesa. (Nota: Quan es corrompen els principis de govern, les millors lleis esdevenen dolentes i es giren contra l’Estat.)

8.- Els rius corren a fondre’s en el mar; les monarquies a perdre’s en el despotisme.

------------------------------------------------------------------------------------------------

CONSELLS: Prudents com els coloms: Per eludir els greuges del govern dèspota, la dissimulació honesta es considera virtut. Cal no ser ofensius en la nostra defensa. La virtut que s’amaga a temps acaba vencent. El testimoni de la veritat fonamenta la justícia. Cal donar-lo.

Astuts com les serps: Recordem els grans drames de la Història. Giordano Bruno cremant al Campo dei Fiori. I la gent, rient.

Jaume.