Embedded Files
PREPARANT NADAL
Duc l’Evangeli en el cor,
gravat amb lletres de foc.
És el meu únic tresor,
i creieu-me que no és poc.
Novembre gris i plujós
i tanmateix generós
amb els nostres cementiris
que novembre omple de flors.
Quan no tinc res ho tinc tot,
i aquest misteri m’encanta.
Quan Déu ens creà del llot,
va fer una cosa molt santa.
Cada nit, quan vaig al llit,
sento una certa recança.
Voldria ser un nen petit,
que viu a cent i no es cansa.
No feu mai cas del que diu,
que la veritat s’ensenya,
perquè és fals: no s’ensenya,
es viu, i només qui la viu, l’ensenya.
Les coses que tots voldríem.
són coses que ja hem tingut.
Car res no pot ser volgut,
si abans no s’ha conegut.
Hi ha una forma alternativa
de celebrar el Nadal.
De llarg, molt més atractiva
que la forma habitual.
Celebrar el Nadal com cal,
no depèn del calendari.
Depèn de trobar el Portal
i de saber com entrar-hi.
Això, que sembla desvari
és l’únic remei que val.
Un Nadal sense xivarri,
sols es viu dins del Portal.
Oblida’t del calendari,
fes del teu cor un Portal,
ajuda els pobres del barri,
-fes-ho, si pots, a diari-
i tot l’any serà Nadal.
Amics, aquí teniu el Nadal alternatiu
jaume.- 2021
SABER DONAR LA RAÓ
és una de les virtuts
més agraïdes que hi ha.
El seu do és que satisfà
-de forma equitativa-
les dues parts en litigi.
El mateix que es diu del vici
quan aquest és compartit,
es pot dir de la virtut
quan s’entén el seu sentit.
El primer que cal saber
és que, donar la raó,
sembla molt i no és res.
Donar quelcom que no es té,
no s’entén que ens costi tant;
no crec que hi hagi cap sant,
que sigui tingut per tal,
perquè va saber donar
les coses que no eren seves,
mentre que les que eren seves
per ell se les va guardar.
Valgui el que aquí s’ha dit
per posar en entredit
la idea tan arrelada
que la raó és un bé
que pertany a qui la té.
I això, amics, no és així:
La raó no es té, es dóna.
I, per regla general,
es dóna a qui la té.
I la té, no qui més crida,
sinó qui més sap callar.
Aquell que no té cap pressa
és qui té les de guanyar.
És insensat afirmar
que la raó és d’algú,
d’algú que pot dir “és meva”.
I la raó no és d’algú
és de tots i de ningú.
Per poder tenir raó,
és del tot imprescindible
que algú us l’hagi donat
I quan algú us la dona
és senyal que no la té.
I no només és senyal,
sinó que sap que la dona
perquè sap que no la té.
D’aquí ve que jo hagi dit
que aquesta rara virtut
és de les més agraïdes,
perquè ningú no hi perd res
i tothom hi surt guanyant.
El que dóna la raó
queda com un gran senyor,
que és el que tothom veu
en algú que sap donar
coses que no tenen preu.
I aquell que rep la raó
d’algú que la sap donar,
la rep amb tanta il.lusió
que és difícil d’explicar.
És o no és veritat
que tothom hi surt guanyant
i ningú no hi ha perdut res.
Jaume.-21-XI-2021
Google Sites
Report abuse