Avui us volem presentar dos articles sobre el llibre "Més que un Crim". El Primer publicat a La Vanguardia el 6 d'agost, el segon, escrit per Quim Español que va ser enviat a la premsa i que encara, després de quasi tres mesos, encara no ha vist la llum.

El crimen contra el ‘fillol’ de un sacerdote

• La Vanguardia, 6 Agosto 2018

Jaume Reixach era el párroco de Riells del Montseny cuando la tarde del 5 de diciembre del 2013 se produjo una muerte violenta en su domicilio de Blanes. Eloi, un conocido suyo de 44 años, de origen filipino, intentó agredirlo y cuando él huyó mató a cuchilladas a Kekeo, un joven brasileño de 22 años, que vivía en su casa. Aquella tragedia tuvo dos partes: la policial, que acabó con la rápida detención del homicida, y la personal, porque el asunto se convirtió en un linchamiento contra su persona. Las declaraciones del autor del crimen se filtraron a la prensa, y Jaume Reixach pasó de víctima a acusado, se vio envuelto en un supuesto escenario de sexo y droga que provocó que el obispo lo suspendiera de funciones, lo alejase de la parroquia y le prohibiese escribir artículos. Reixach, ordenado sacerdote en 1962, había sido director del Collell, cuando era residencia de estudiantes, y párroco de la catedral de Girona, además de conferenciante, columnista y escritor y por todo ello era –y es– un cura muy popular y valorado por quienes lo han conocido de cerca (se ha creado a raíz de los hechos la entidad Amics de Jaume Reixach). Y ahora ha querido escribir un relato en primera persona de lo que ha llamado

Més que un crim (Ed. Gregal).

El libro es una confesión que parece escrita a chorro, aunque el autor asegura haber repasado el texto una y otra vez. Explica sus enfrentamientos con algunos periodistas y vecinos, con el obispo de Girona y el vicario, de quienes considera que lo han traicionado, pero quiere ser también su respuesta, después de cuatro años de silencio, a “las buenas personas que merecen saber la verdad”. El libro es también una reflexión sobre el papel de la Iglesia, sobre sus miedos ante las acusaciones de pederastia, y sorprende sobre todo por su sinceridad. Como cuando señala que “el celibato no excluye los sentimientos de paternidad”, por el hecho de que acogiera al joven Kekeo en su casa y lo tuviera como su ahijado (el chico se le dirigía como “padre”). O cuando habla de la reacción del obispo: “Molestaba y me arrinconó”. Pero también para reconocer que había fumado shabú, una metanfetamina habitual en Filipinas.

El autor del libro considera que ha sido juzgado sin haber sido escuchado. Y apunta a sus acusadores (un abogado inhabilitado, una madre rencorosa, un líder brasileño gay que lo denuncia sin pruebas, un periodista anticlerical, un autor confeso con derecho a mentir...). “Por eso el crimen del fillol es más que un crimen”.

Sobre “Més que un crim” de Mn. Jaume Reixach

(Editorial Gregal, març 2018)

Poques novel·les, malgrat l’energia que poden contenir, afecten tant el lector com el llibre “Més que un crim” de Mn. Jaume Reixach. No en faré una crítica literària perquè no és la literatura el seu objecte. Lluny de la ficció, l’obra és un relat rigorós, documentat, detallat fins l’obsessió, del sagnant delicte que l’any 2013, a Blanes, un home va perpetrar contra el mateix mossèn i el seu fillol, que va morir apunyalat. Però també és una crònica de com aquest homicidi es va convertir aviat en un linxament, sense compassió, de la persona que més va patir la tragèdia després del noi mort: el mateix Mn. Reixach. Un linxament, com sol passar en aquests casos, construït sense cap fonament, sense cap acusació provada, sense cap justificació, i moltes insinuacions perverses. El dolor punyent del mossèn que es desprèn de la lectura és difícil de suportar pel mateix lector. Sense queixes de l’autor, el relat ens va descobrint de manera minuciosa el poder letal d’una premsa groga assedegada de lectors per la morbositat del drama, la falta d’escrúpols d’uns advocats com voltors carnissers, i, especialment, la falta d’humanitat d’un bisbe i d’un consell episcopal que, lluny de donar empara a una persona desolada i difamada, s’acarnissen amb ell amb una maldat difícil de comprendre. La conxorxa de premsa, advocats i bisbat agafa dimensions fatídiques quan a davant hi ha un sol home, desvalgut, ultratjat, càndid en bona mesura, greument malalt, i quasi sol. I dic quasi perquè, certament, s’han mantingut al seu costat un grup de fidels de la parròquia de Riells, molts exalumnes del Collell i alguns capellans: les persones que podien superar les aparences que alimentaven prejudicis malèvols justament perquè coneixien bé el mossèn. Com diu el títol del llibre, el crim ha estat més que un crim, i acabarà ben probablement en una segona mort, aquesta vegada anunciada. Per això hem d’agrair a Jaume Reixach que hagi trobat prou força per escriure el relat d’aquesta causa justa en defensa pròpia, però sobretot en defensa de la veritat. Un mínim sentit de la justícia i de la solidaritat m’obliguen a mi a prendre partit per l’home humilitat i torturat fins i tot en l’abatiment de la seva greu malaltia.

Sóc agnòstic i em mantinc lluny del món clerical, però llegia sovint les assenyades cròniques de Mn. Reixach al Punt, bondadoses malgrat que de tant en tant no estalviava les crítiques a una jerarquia eclesiàstica que en tantes coses havia traït, al seu parer, el Jesús històric que el mossèn defensa. Res més saludable, en la meva opinió. Però tenim dret a pensar que és possible que aquest fet, sumat probablement a altres mòbils que el mossèn intenta entendre, van ser la causa que ha provocat la revenja neroniana del bisbe i els seus corifeus. L’anacrònica prohibició a Reixach d’escriure al diari és ben simptomàtica.

En ple segle XXI hem de viure injustícies d’una magnitud que ja no esperàvem. Encara esperàvem menys que a aquestes altures el bisbat de Girona hagués restaurat la Inquisició.

Quim Español

Juliol 2018