Embedded Files
Post date: Oct 29, 2017 10:21:34 AM
LA MUSA REPUBLICANA
treballa de nit i dia.
A mi m’ha fet companyia
durant tota una setmana.
Nosaltres, els capellans,
Abans que tot hem de ser
ciutadans republicans,
per fer el bé que volem fer.
Qui estimi la veritat
denunciï les mentides;
Ajudi la societat
a viure sense ferides.
Proclamada la República
introduïm aquest mot
en tota pregària pública
i quedarà net de llot.
Jo us dic que la formació
no és explicar la lliçó.
Es tracta d’una qüestió
d’amor i de seducció.
Veig que en un tres i no res
han dissolt el Parlament,
així, sense més ni més,
i ni un sol aplaudiment.
Corda’t bé l’americana,
diputat del Parlament.
És l’hora republicana
sigues en tot exigent.
Hi ha cridòria i alegria
als carrers de Barcelona;
i a totes hores del dia,
grups de joves que fan l’ona.
Molt abans de fer-la nostra,
l’anhelada independència,
tots plegats hem tocat sostre
en la nostra convivència.
El saber en definitiva
no és un do ni és un regal;
és la lluita decisiva
que ens permet superar el mal.
Els polítics de la dreta
no estan mai contents de res.
Clenxinats i amb roba neta,
i un d’honest de cada tres.
Ser de cop republicà,
no és fàcil d’assimilar.
La República francesa,
no s’ha donat per entesa.
Mentre la dominicana
ja ha ballat una sardana.
Entretant la pobra Haití
va cridant: “penseu en mi!”
Ja que som republicans,
siguem millors cristians.
Si parles clar i català,
seràs bon republicà.
Els títols donen prestigi
a qui els té i els exhibeix.
Mes si alhora no té ofici,
la persona no existeix.
Ves per on el mes d’octubre
ens ha portat la República.
Aquest mes tan poc salubre
serà un mes de festa pública.
Pobre Partit Popular,
orfe de republicans…!
S’ofegarà en alta mar,
amb tots els seus militants.
Tothom parla de fractura,
tothom es vol querellar.
El que hi ha hagut és tortura,
i algú l’haurà de pagar.
Ai Déu meu quanta alegria!
i que poc que m’ha durat…!
En el temps de dir “maria”,
el miracle s’ha esfumat.
Cony de cony i noi de noi!
Qui cony és aquest Rajoy…?
No deu ser gaire bon noi,
si tenim en compte el bony.
El govern sense ni cinc,
s’ha quedat tot Catalunya.
Amb el cent cinquanta cinc,
ara és Espanyallunya.
A les dotze de la nit,
ha sortit l’extrema dreta.
A cada carrer un ferit,
cop de pal i rialleta.
L’altra cara d’aquest dia
que sens dubte farà història,
és la cara del que odia
els que avui canten victòria.
Els rics agafen el son
pensant en comptes bancaris.
Les monges cantant “non-non”
al bon Jesús del sagrari.
El somni independentista,
té el vaivé de les onades.
Adés es perden de vista,
i adés arriben plegades.
Les dones republicanes
es lleven sempre molt d’hora.
Ballen molt bé les sardanes
i cap vesteix de senyora.
Aquesta nit en el cel
ha brillat una estelada,
que ha regat amb llet i mel
la Catalunya enyorada.
Jaume.- 27-d’octubre.- 2017
Amb afecte: Als amics i feligresos.
Google Sites
Report abuse