DIVORCI CONSENSUAT

DIVORCI CONSENSUAT (L’OPCIÓ ALTERNATIVA)

Estimats amics: cansat de tanta incomprensió, aquí va una proposta alternativa al Procés Independentista. Sé que, a primera vista, pot semblar una solució utòpica. Però crec que val pena de tenir-la en compte. En principi existeix més jurisprudència sobre el divorci (o sobre la separació pactada) que no pas sobre l’independentisme, un terme que aixeca ampolles. Un terme, d’altra banda, que ens ha portat al carreró sense sortida on ens ha arraconat el poder judicial polititzat.

• Prou de carregar-nos el mort! Prou de corrupció jurídica! Prou de mala política! Petició de divorci, ja!

El divorci és una altra cosa. Una manera de posar les cartes sobre la taula. El referéndum, en el cas d’un hipotètic divorci, no ens ha d’afectar als qui ja ens hem pronunciat a favor d’un Estat propi i independent. S’ha de dur a terme -exclusivament- entre els ciutadans que viuen a Catalunya i que s’autoproclamen “unionistes”. Qui són o bé quants són, aquesta és la qüestió. Ja n’hi ha prou de conjectures!

• Els independentistes -diuen- no representen ni la meitat dels catalans. Doncs bé: que es defineixin d’una vegada. Que diguin a les urnes si volen o no continuar a Catalunya, a tots els efectes. Deixem que parli el vot. Tan sols això. Els independentistes ja ens hem definit. I tots coneixem el resultat: se’ns ha tracta a colps, com si fóssim malfactors. Els nostres líders han sigut empresonats. I encara paguen presó preventiva. Més injust que això, no hi ha res. Ni més antidemocràtic, tampoc. Però ningú no ens escolta. Se’ns ha qualificat de terroristes. Ja n’hi ha prou d’aquesta cançó enfadosa!

Com treure’ns de sobre aquesta llufa? Plantegem-ho d’una altra manera: Ningú està obligat a viure a disgust en un país que no és el seu o que no el sent seu. Però primer cal que ho digui. Que se sotmeti a un referéndum ad hoc. Que digui que no vol viure a Catalunya o que no vol ser tingut per català. I “ancha es Castilla”. Amb això vull dir que -a qui no vulgui viure a Catalunya- se li garanteixi una bona acollida en els llocs que esculli, que poden ser dos o tres. Tampoc més.

• Aquesta acollida tindrà en compte els drets adquirits. Serà proporcional als béns immobles que deixi enrere. Facilitem-li el canvi. És tot el que cal pactar. Ningú hi ha de sortir perdent, que quedi clar. Però que sàpiga que, si el seu desig és quedar-se, ha de contribuir com a ciutadà de l’Estat català, a tots els efectes: Drets i Deures. Ambdues coses són igualment importants.

Més coses: No hi haurà fronteres. Pacte de convivència comercial amb el país veí. El ciutadà que opti per divorciar-se de Catalunya, tindrà els drets que té tot divorciat de visitar la seva família o els fills o els seus nets. Cap problema. Amb el DNI n’hi ha d’haver prou. Es pot pactar una doble nacionalitat a efectes de transitar d’un Estat a l’altre, però només podrà votar en el País que ha escollit per viure-hi. Com a ciutadà, només pot ser-ho d’un sol país: el que hagi escollit. Com a divorciat, disposarà d’una identificació que faciliti la seva mobilitat en el país que ha deixat, al qual podrà retornar, prèvia sol.licitud, que cal pactar. Caldrà redactar una Carta Magna de bona convivència pactada, que s’haurà de complir al peu de la lletra. Qualsevol infracció, frau, engany o violació de la Carta Magna de la convivència serà jutjada per un tribunal format per jutges de Catalunya i d’Espanya, que hauran de rendir comptes a un Tribunal Especial (a concretar).

Deixem-nos, doncs, d’especulacions. Entrem a fons en la fase prèvia: de caràcter informatiu vinculant. Donem la paraula -o exigim-la- a tots els que no volen ser catalans, o no volen viure sota un govern català.

• Em dol Espanya, va encunyar la generació del 98, que no es pot pas dir que no fos espanyolista. A nosaltres, també. Ens dol Espanya, l’Espanya imperialista. Ens dol la corrupció, la prevaricació i la malversació. Ens dol tot. No volem ser el boc expiatori d’una Espanya que encara segueix sent franquista. No som separatistes, simplement volem el divorci. Volem ser lliures. I com més amics, més clars. Separats? No, divorciats, que és un altre concepte, no tan irreversible. Quan canviï la situació, ja es veurà, com fan tots els divorciats. Que qui més hi sàpiga, hi digui la seva. Jo plantejo tan sols la idea, sense elaborar-la del tot.
• Vull el divorci! (Només de dir-ho, respiro millor).

Vostre: jaume.