Anàlisi formal: Expressió llatina formada per dues frases. Les dues consten de dues proposicions juxtaposades, amb un sentit condicional. En la primera frase els subjectes són voluntas i amor i els atributs respectius, bona i bonus, en femení i masculí segons el gènere del nominatiu subjecte. A la segona torna a haver-hi els mateixos subjectes, però amb els atributs contraris mala i malus.
Significat literal: Bona voluntat, amor bo; mala voluntat, amor dolent.
Significat extens: Aquest llatinisme és un aforisme inspirat en la moral de Sant Pau. Tothom té tant un amor dolent com dolent en funció de la bondat o maldat amb què les seves intencions nasquin. És a dir, l'amor no és bo o dolent per se, sinó en funció de la intenció que el provoqui.
1. MÉNDEZ, Alberto. Los girasoles ciegos (pàg. 115)
Text
Elena era y es la madre de Lorenzo. Voluntas bona, amor bonus; voluntas mala, amor malus. (pàg.115)
Context
Aquest llibre tracta de la història d'un home que s'amaga en un armari a causa de la seva ideologia política en contra del règim franquista.
S'amaga mentre que la seva dona i el seu fill ho mantenen en secret .
Un professor del fill del protagonista,Salvador, durant tota l'obra té sospites sobre aquet secret a partir del comportament del nen.
Salvador és un personatge important, ja que durant tota la història utilitza molts llatinismes a l'hora d'expressar-se.
[La informació i la citació està extreta de l'article de Sara Cañizares sobre aquesta obra.]
Interpretació
- Per què penseu que s'aplica aquest llatinisme a l'obra? En quin sentit? En quin context quotidià l'utilitzaríeu? Esmenteu-ne un i raoneu-lo.
- Qui és l'autor de l'aforisme?