"Errare humanum est"

Variants: La locució sencera és Errare humanum est, perseverare diabolicum.

Anàlisi formal: Oració copulativa en què el subjecte del verb est és l'infinitiu de present actiu errare i l'atribut, l'adjectiu humanum, en nominatiu singular neutre. La locució completa té, a més, una coordinada juxtaposada paral·lela amb perseverare de subjecte i diabolicum d'atribut.

Significat literal: Equivocar-se és humà [, insistir (en l'error), diabòlic].

Significat extens: Aquesta sentència se sol atribuir al filòsof Sèneca i s'utilitza per justificar els errors com a propis de la l'essència humana. La segona part remarca, però, que si l'error es repeteix, ja passa a tenir un component malvat i deixa de ser justificable.