"Tempus fugit."
Anàlisi formal: Oració simple formada pel substantiu neutre de la tercera declinació tempus, -oris en nominatiu singular, com a subjecte del verb fugit (3a del singular del present d'indicatiu actiu de fugio, 4a conjugació)
Significat literal: El temps fuig.
Significat extens: És un tòpic literari que s'utilitza per expressar la brevetat de la vida. Prové del llibre III de les Geòrgiques de Virgili, concretament del vers que diu "Sed fugit interea fugit irreparabile tempus".
1. XIRINACS, Olga. L'agonia de Severià Vargas, (Capítol DOTZE)
Text
Veig que tornes a mirar el rellotge... Tempus fugit, recordo que ens deia Don Abelardo Noriega, perquè allà tampoc no comptava gaire, el temps.
Context
El fragment està en boca del protagonista de la novel·la, Severià Vargas, que davant de la impaciència que mostra Sígfrid, el periodista que l'entrevista per escriure sobre la seva vida, demana calma i paciència. Sembla que aquest tòpic llatí és una de les coses que el seu professor d'infantesa recalcava en les classes que els donava, a ell i la seva germana, en el seu pazo gallec.
Interpretació
Al Significat extens hi ha el vers sencer d'on prové el tòpic. Tradueix-lo. Explica també en què consisteix l'obra a la qual pertany i el paper del seu autor en la literatura llatina.
Enllaceu les pàgines del nostre recull dedicades a llatinismes amb un significat semblant (com a mínim n'hi ha dues) i expliqueu la similitud i la diferència. En una d'elles es fa referència explícita al llatinisme que aquí ens ocupa.
Expliqueu una situació real en què es pugui aplicar aquest tòpic, és a dir, que hagueu pensat que el temps passa molt de pressa.