Anàlisi formal: Preposició + substantiu (Ablatiu sg) que fa de circumstancial (nox,nocis) + preposició + substantiu (Acusatiu sg) que, amb la preposició davant, també fa de circumstancial (umbra,-ae).
Significat literal: Sota la nit a través de l'ombra.
Significat extens: És una hipàl·lage, un recurs que ve del grec que consisteix a atribuir a un substantiu una qualitat o acció pròpia d'un altre substantiu proper en el mateix text, trencantaixí amb la relació lògica del substantiu amb el verb o adjectiu. És un vers que trobem en un fragment de la famosa obra de Virgili, l'Eneida: Ibant obscuri sola sub nocte per umbra (VI, 268), "Anaven foscos, sota la nit solitària, per l'ombra". Fa referència a la visita de d'Eneas i la Sibil·la a l'Avern. La nit fosca i els viatgers solitaris han intercanviat els adjectius que els determinen.
Se sol utilitzar en referència a un camí fosc i desconegut que emprenen en solitari, sobretot en sentit figurat.
Text
"Y mi alma emprendió un camino sola sub nocte per umbram, ¿recuerda?, abandonada en la oscuridad de una noche que yo desconocía"
Context
En el llibre "Los girasoles ciegos" el protagonista és Ricardo, un home que viu dins d'un armari de casa tancat mentre la seva dona i el seu fill el protegeixen en silenci, ja que les seves idees polítiques no són acceptades pel règim franquista. Aquest personatge al llarg de l'obra usa molts llatinismes per poder expressar els seus monòlegs interiors.
[Citació i informació extreta de l'article Més llatí en la literatura, de Sara Cañizares]
Interpretació
Penseu que l'ús dels llatinismes ens fa sentir més connectats amb nosaltres mateixos? Coneixeu més llatinismes que podem emprar en temes com la soledat?