"Ignis aurum probat, miseria fortes viros."

Anàlisi formal: dues oracions juxtaposades, unides per la coma. El nucli de la primera oració és el verb probo (conjugat en 3a pers. sing. del Present Indicatiu Actiu), el qual, com que és transitiu, té com a CD el sustantiu neutre aurum (declinat en acusatiu sing.) i el seu subjecte és ignis (en nominatiu sing. masc.). En la segona oració trobem una el·lisió del verb probo, en la qual el subjecte és miseria (nominatiu sing. fem.) i la funció de CD recau en les paraules fortes (adjectiu declinat en acusatiu plur. masc.) i viros (sustantiu en acusatiu plural masc.)

Significat literal: El foc posa a prova l'or, la misèria els homes forts.

Significat extens: Aquesta frase va ser formulada pel filòsof Sèneca, com a part d'una teoria filosòfica. Es troba a la seva obra Sobre la providència, que està escrita com un diàleg filosòfic. La situem en un fragment del llibre en què Sèneca es pregunta de forma retòrica per què el déu porta la pobresa, la malaltia i la desgràcia als éssers humans. El filòsof es respon amb aquesta frase, una correspondència metafòrica, amb la qual vol dir que aquesta és la forma que té la divinitat de forjar un home bo i virtuós, capaç de superar totes les adversitats.

1. CLARE, Cassandra. City of lost souls. Cap. 8

Text

- Ignis aurum probat - va pronunciar Isabel, i va agafar la dalla per obrir el palmell de la seva mà esquerra; va sentir un dolor ràpid i punyent, i la sang va brollar de la ferida; un corrent rubí va esquitxar l'abisme sota els seus peus. [...] El pont llevadís estava descendint lentament.

- Saps què significa això? - va preguntar Jocelyn, els seus ulls fixos sobre el pont que descendia.

- Què? [...] Significa: 'El foc posa a prova l'or'.

- Exacte - va dir Jocelyn -. No fa referència només al metall i a la forja. Vol dir que l'adversitat posa a prova la força del caràcter de cadascú. En els temps difícils i foscos, algunes persones brillen.

- Ah, si? - va fer Isabel - Bé, estic farta de temps obscurs i difícils. Potser no vull brillar.

Context

Aquest llibre de Cassandra Clare pertany a la saga Shadowhunters (Caçadors d'ombres), on els protagonistes es dediquen a caçar dimonis en secret per protegir els éssers humans. Aquesta escena en concret, però, no està centrada en el món fantàstic de criatures quimèriques que ens presenta Clare en la seva saga. En aquest fragment veiem una clara referència a les paraules de Sèneca enmig de la conversa d'una noia jove (Isabel) i una dona de mitjana edat (Jocelyn). Aquesta conversa, aparentment corrent, té lloc en mig de la fortalesa de les Germanes de Ferro, allunyada de la civilització humana, a la qual els personatges només poden accedir vessant sang d'Isabel, ja que aquesta té llaços biològics amb aquest clan femení sobrenatural. Cassandra Clare aconsegueix elaborar la barreja perfecta entre allò humà i quotidià, tenint molta cura dels perfils psicològics de cadascun personatges, i allò supernatural i obscur situat en un món fantàstic que s'amaga sota la vida corrent humana.

Interpretació

Busqueu en aquesta pàgina web un altre llatinisme que presenti una estructura similar a aquesta oració (és a dir, dues oracions coordinades, o bé alguna oració en què hi hagi una mena d'el·lisió).
Busqueu en algun mitjà d'informació i feu un breu resum sobre qui va ser Sèneca (el seu origen, a què es va dedicar, on va viure...)
Creieu que Cassandra Clare manté en la seva obra el significat original que Sèneca va donar a aquest llatinisme, creat per ell mateix? Per què?
Tenim al recull més aforismes clàssics d'aquesta autora? Si és així, enllaça'ls i compara'ls en relació a l'origen de cadascun. Són també d'un filòsof?

Page updated

Report abuse