Anàlisi formal: locució llatina formada per els adverbis hic i nunc enllaçats per la conjunció et.
Significat literal: aquí i ara
Significat extens: Té dos significats. S'utilitza bé per cridar l'atenció sobre la necessitat de pensar les coses des de la realitat i no deixar-se portar per teories i plantejaments abstractes. O bé per conduir un discurs cap als seus aspectes pràctics i concrets, lluny de generalitzacions i abstraccions. (Viquipèdia)
Text
Hic et Nunc
La nobleza, las grandes palabras, que mal le van
a esta ternura sin mejillas que tocar,
a esta lengua sin labios que entender.
Envilece un amor así que rebota en las paredes del cuarto
o se va cayendo a pedazos de palabras, esto.
Es inútil la argucia y la esperanza,
somos la previsión,
los ojos y la boca orientados al viento. ¿Qué me vale
lo que fue, la suave crónica?
Siempre andaré buscándote en el hoy
de esta ciudad, de esta hora.
Si me doy vuelta, oh Lot, eres la sal
donde mi sed se hace pedazos.
Mira de qué sustancias vivo,
pero no me tengas lástima, yéndote así
todavía más.
Context
El text és el poema complet Hic et Nunc de Julio Cortázar.
Interpretació
- Sabríeu dir quina és la temàtica del poema? I quina és la relació amb el títol?
- Feu una oració que contingui el llatinisme.
- Busqueu informació sobre l'autor.