"Do ut des."

Anàlisi formal: Oració composta per la principal, amb el verb "do" en primera persona del singular del present d'indicatiu actiu, i una subordinada final introduïda per la conjunció ut, i formada pel verb "des", segona persona del singular del present de subjuntiu actiu del mateix verb.

Significat literal: Dono perquè em donis. 

Significat extens: S'empra quan es tracta de concessions o interessos recíprocs, és a dir, s’utilitza per referir-se al tracte de reciprocitat en qualsevol pacte. La frase llatina té el el seu origen en la relació pràctica que el romà mantenia amb els seus déus, esperant sempre alguna cosa a canvi, l'esperit amb el qual s'entenia la religió romana, ja que els actes de caràcter religiós eren en sí un "Do ut des", és a dir, ofrenes als déus davant la seguretat de rebre una cosa bona a canvi o de no patir una desgràcia. 

1. GUZMÁN, Cecilia. "Quid pro quo o Do ut des?". El Plural, diumenge 7-IV-2013 

Text

Estrictamente hablando, el título de este artículo hace referencia a la comisión de un error gramatical en latín, consistente en el uso de un pronombre singular neutro en el caso nominativo (quid), cuando debiera ser el caso ablativo (quod). Son parecidos e inducen a este tipo de confusión, de aquí que, en sentido figurado, lo que transmite es un error conceptual o ua confusión, de dos personas o cosas similares en algún modo. Concreta la sustitución de bienes, intercambio de favores o cualquier reciprocidad de beneficios, cesiones que conforman esa genuina expresión "toma y daca", o su versión latina do ut des, que materializan el doy para que des.  

Context

A partir d'una referència al codi d'Hammurabi, creat a Mesopotàmia l'any 1760 a.C., com a model de la lluita legal contra la corrupció estatal, l'autor d'aquest article critica la situació actual. S’esmenten episodis recents relacionats amb els casos de corrupció que, tot i així, es tracten com a casos lleus, malgrat la seva gravetat i les conseqüències que porten als conciutadans.

Interpretació