"Dominus vobiscum"

Anàlisi formal: Està format per un nominatiu singular masculí /(dominus) que fa de subjecte d'un present de subjuntiu del sum elidit, i l'ablatiu del pronom de segona persona del plural + una preposició (vobis+cum) en funció de CC.

Significat literal: El senyor (sigui) amb vosaltres.

Significat extens: Una antiga forma de salutació devota, incorporada a la litúrgia de l'Església, on s'usa com un preludi a certes oracions formals.

1. MONCADA, Jesús. El Cafè de la Granota. "Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana".

Text

"Com podies evitar rumiar, cada cop que un udol ens arribava encanonat pel carrer Major i feia tremolar els vidres dels balcons i les finestres de la plaça: ara marcarem, o, aquesta vegada no ens salvarà ni Déu? Només quan el nostre equip va fer el que el meu cunyat, el Pere Savina, anomena el gol del dominus vobiscum -perquè el crit que el pregonava coincidí amb aquesta llatinada- va semblar que el capteniment se n'anava en orris".

Context

Aquest petit relat ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó, tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar els jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decebuts per aquesta coincidència i van acabar interrompent l’enterrament per veure el partit, això sí, al final, fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.

[Més informació al nostre article Referències del llatí litúrgic a "El Cafè de la Granota"]

Interpretació