súmmum

1. SÁNCHEZ PIÑOL, Albert. Victus (Veni, 10)

Les nostres classes dirigents, en particular, eren el súmmum de la indecisió crònica, sempre a mig camí entre el servilisme i la resistència.

Context

El protagonista de la novel·la, Martí Zuviría, reflexiona sobre els vaivens de la política dels catalans en front de les potències espanyola i francesa, dels quals culpa a la classe política.

Interpretació 

Què deu voler dir exactament ser "el súmmum de la indecisió crònica"? Un altre dels mots d'aquesta expressió prové d'un nom mitològic grec, ¿podríeu dir-me quin és i explicar l'origen etimològic del terme?

(Deixeu el vostre comentari. De tots ells en publicarem el més encertat)