"cf."

1. RAMON, Joan. Sobre els orígens de la colònia fenícia d'Eivissa (504), 26

Text 

No és qüestió de negar el paper de Cartago sobre Eivissa, però si de matisar possibles simplismes en les lacòniques afirmacions que Diodor féu al respecte. Fou la colònia d'Eivissa promoguda "a priori" per a l'expansió cartaginesa o simplement utilitzada "a posteriori" en mires dels interessos de Cartago cap a l'oest? La simple lògica i potser també l'arqueologia insular (cf. infra 3.), ens decantaria cap a la darrera d'aquestes dues solucions, en el ben entès que hem parlat d'esquemes generals que possiblement no s'excloguin entre sí. Admetre, com faríem nosaltres, que l'Eivissa arcaica era segurament una barreja de diversos fenicis i no fenicis és quelcom natural i precedent de la imatge que el mateix Diodor donà de l'Eivissa púnica d'època clàssica: «L'habiten bàrbars de tota mena, principalment fenicis». Sobre el text de Diodor referent a la fundació d'Eivissa, les interrogacions podrien continuar però, abans de recapitular (cf. infra 4). preferim cedir la paraula a l'arqueologia...

Context

El text pertany a un assaig sobre la fundació d'Eivissa ("Sobre els orígens de la colònia fenícia d'Eivissa" ) de l'escriptor Joan Ramon. En aquest punt del document, l'autor fa una anàlisi sobre uns fragments del passatge d'Eivissa de l'obra històrica de Diodor de Sicília. S'introdueixen algunes hipòtesis sobre els orígens de la fundació original de la colònia i es plantegen algunes qüestions respecte a les afirmacions de Diodor.

2. CALDEVILLA, David. El sello Spielberg. Editorial Visión Libros, 2005

 Text

-Función reflexiva: La que ayuda al receptor a recapacitar sobre lo visto y lo oído y a emitir juicios morales e intelectuales sobre lo que suscita la historia. Se basa, claro está, en convenciones semióticas y simbólicas de tipo cultural y muy marcado, ya que los tiempos largos (adagios, por ejemplo) suscitan en el espectador momentos tristes o vitalidad, buen humor, movimiento y vitalidad. Nos basamos siempre en códigos culturales y éstos nos llevan a comparar situaciones similares que nos ayuden a descodificar la realidad presentada en la pantalla.

Las intenciones expresivas hacen referencia al hecho de que cuando una música entra en contacto con otras sustancias expresivas (Cónfer lo ya expuesto sobre su íntima relación con la caracterización de los personajes, creación de ambientes y el refuerzo dramático de acciones) puede...

Context

El text pertany al libre "El sello Spielberg" del professor David Caldevilla Domínguez. Se centra en el director Steven Spielberg i fa una anàlisi de les seves característiques i tècniques a l'hora de produir i dirigir una pel·lícula.

Concretament en aquest fragment tracta de com utilitza Spielberg la música a nivell de tres funcions i de dues intencions expressives. 

Interpretació textos 1 i 2

• En el text 1 hi ha d'altres llatinismes. Podríeu citar-los i definir-los? En cas que es trobin en el nostre recull, enllaceu-los.

• En el document del qual s'ha extret el text 1 es parla de Diodor de Sicília. Teniu coneixement d'aquest personatge? Feu recerca i presenteu-ne una breu biografia.

• Documenteu-vos i expliqueu quins són els orígens i els fundadors de la colònia d'Eivissa.

• El text 2, que pertany al professor David Caldevilla,  tracta sobre Steven Spielberg. Podríeu esmentar la seva biografia i alguna de les seves pel·lícules més conegudes?

• Referent al llatinisme cf., l'havíeu trobat escrit en algun lloc? Busqueu referències i citeu alguns àmbits en què podria encabir-se.  

• Coneixeu algun altre llatinisme que també sigui una abreviatura? Poseu-ne un exemple i enllaceu-lo si és al nostre recull.