Anàlisi formal: substantiu lusus, -us en nominatiu singular masculí de la quarta declinació + substantiu natura, -ae en genitiu singular femení de la primera declinació en funció de CN
Significat literal: broma de la natura
Significat extens: Expressió emprada en moments relacionats amb les situacions de caràcter negatiu que porta la vida. De vegades ens passen desgràcies immerescudes que semblen increïbles.
1. BRONTË, Charlotte. Jane Eyre (Cap. XXXII)
Text
Agregaba que yo, como maestra de escuela de aldea, era un lusus naturae y que estaba segura de que mi vida anterior debía de constituir una sugestiva novela''.
Context
En aquest context, la protagonista es considera un experiment de la naturalesa que juga amb ella.
[Citació i informació extreta de l'article de Laia Muñoz "Referències clàssiques a Jane Eyre"]
Interpretació
Jane Eyre considera que la naturalesa no l'ajuda i juga amb ella. Quins altres personatges de contes, pel·lícules, obres de teatre... creieu que podrien sentir-se víctimes d'un lusus naturae?