Anàlisi formal: Locució llatina composta per dos substantius precedits de dues preposicions.
En la primera part trobem la preposició in més el substantiu dubio de la segona declinació (dubium, -ii), en ablatiu singular neutre, formant un CC. En la segona part trobem la preposició pro, més el substantiu reo de segona declinació, en ablatiu singular masculí (reus, -i).
Significat literal: En cas de dubte, a favor de l'acusat.
Significat extens: Locució llatina normalment utilitzada en l'àmbit jurídic on el jutge en cas de dubte en la sanció es posa a favor d'ell. També podem trobar aquest llatinisme en la correcció d'una prova d'un alumne, amb la qual cosa s'imposarà la nota més alta en la prova.
Principalment aquesta locució s'utilitza perquè la gent no acusi algú sense tenir proves, aquell serà innocent fins que demostrin que és culpable.
1. El País, "Un juez dictamina que conducir oyendo música con un auricular no es sancionable" 16.8.2011
Text
"En este caso el juez establece un paralelismo con el derecho penal,"aplicable al derecho sancionador" y opta por el in dubio pro reo; es decir, en caso de duda hay que fallar a favor del reo."
Context
En aquest article en jutge dictamina que anar escoltant música amb un sol auricular mentre condueixes és menys sancionable que si el conductor porta els dos. En aquest cas sí que hauria d'ésser una sanció més important i amb més càrrecs econòmics, ja que, segons el jutge, el conductor disminueix els seus reflexos per conduir.
Interpretació
- Com està escrit el llatinisme? Què veieu diferent?
- Quin altre llatinisme trobem a l'article? Està ben escrit?
- Què opineu sobre aquesta sanció? És justa?