El que faltava, el rei de la selva

Ahir vam començar la ciutat pel barri de Pesqu'ile, ens va rebre l'òpera i tot seguit l'ajuntament, la font dels quatre cavalls i el museu de belles arts, tots ells edificis monumentals del segle XIX. Després de dinar per 33€ un steak-hache, costelles de porc lacades i una lasanya d'esbergínies, amb una copa de cotes du rhone, un tallat i una creme-broule (tot molt bó, excepte el vi), al restaurant Apostrophe, vam canviar el registre per entrar de ple al barri de Fourviere, i ens vam endinsar per bucòlics carrers d'artesans, botigues plenes d'objectes cars i inutils, però macos al mateix temps i de trabules, aquests passatges que obren la porta principal de les cases pel pati interior, tenint, molts d'ells, una escala de cargol com les de les torres de la princeses del contes. Lyon ens estava agradant cada cop més però al arribar al patí del darrera del museu de les miniatures, vam quedar atrapats per la ciutat, i comença el joc de.. és Lyon una de les nostres ciutats top 20, top 10...`és un ranking que considerem impossible de fer però aquell racó, posa Lyon molt amunt, tan senzill, tan preciós.

Aquest matí plovia, no gaire però el suficient com per posar-te de mala lluna si havíes de sortir a passejar, així que hem cregut que el millor era visitar el museu Lumiere, (entrada 6.5€) i la veritat estem molt contents d'haver-ho fet, a banda d'haver descobert que aquesta família era rica genial i que es van dedicar a moltes altres coses, no només aque considerem l cine, visitant la formidable casa del pare (Antoine) hem gaudit d'una visita on hem aprés coses de la història moderna, hem vist 4 películes senceres (bueno, tenint en comte que duren 50 segons tampoc té tant de mèrit) i hem omplert el punt freak del viatge posant els peus on els germans Lumiere van posar el cinematògraf per grabar la primera película de la història. Com a nota curiosa dir que unes bombetes al terra marquen l'angle da la camara i hi ha posat un poster de la película allà per on hi sortíen els treballadors.

Al sortir, ja sense pluja i amb un fresquet que ho hem agraït moltíssim, hem tornat al centre monumental per on hem passejat una estona fins arribar al carrer Merciere, ple de restaurants i bouchons (tasques lioneses), ens hem decantat pel Bouchon Lustre i hem tastat les especialitats locals, communard (vi amb licor de grosella com aperitiu), callos gelatinosos, morcilla amb poma, amanida de salsitxes amb patates, quenelles (bunyols), cervelle de canut (un formatge blanc),... tenen diferents menús, hem agafat un de 12, un de 17 i un de 24€ i la veritat, ha estat un festín, el festín del viatge!

Un cop dinats i després de recòrrer algun que altra trabule més només ens hi quedava un pendent a Lyon, pujar fins al barri de la Croix Rouge, el Gràcia de Lyon, però amb els carrers amples. Allà on hi havia gairebé tots els telers de la ciutat, avui en dia s'hi apleguen els artesans més culturetis guiats diuen, per l'esperit lluitadors dels primers, hem recorregut els seus carrers (força normalets) i hem entrat a les botigues, on hem vist coses molt interesants però a quins preus!!! El barri té el seu punt, l'hem trobat mentre descansàvem a una plaça, en Pau jugava amb el seu nou cotxe de gendarmeria i la Mireioneta practicava tots els idiomes que ha aprés amb un senyor que estava molt orgullós de viure allà... jo m'he limitat a dir Nous ne comprent pas, a les nenes que volíen jugar amb en Pau.

I amb això fet i amb en Pau 'conduint' el tramvia (la líniia C va sense conductor i la part frontal del primer vagó és de vidre) donem per tancat Lyon, una ciutat que ens ha agradat moltíssim.