Marrakech

Ens vam retrobar a la plaça de les espècies, una plaça força interesant on es poden comprar espècies (òbviament), fer-te tatuatges de Hena, cistells de miment i infinitat de coses més, nosaltres ens vam veure obligats a comprar oli d'argan i un 'mejunge' pel mal de coll per tal que en Pauilolo pogués tenir un camaleó a sobre (com ja era la idea, comprar oli d'aquest que es veu que serveix per tot, doncs mira, i tampoc va ser tan car). Això si, després de contemplar aquesta plaça, que ens va agradar moltíssim, amb un te de canyella desde la terraça del Cafe des Epices, lloc privilegiat però que, com la resta del país, no és un xollo pel turista, viatjar pel Marroc no és car, però si que ho és més que per Macedònia o Bulgària per exemple.

Després de, com s'ha de fer, perdre'ns i retrobar-nos un cop més (sense ajuda de cap nen o fals guia, tot sigui dit) per la medina, vam sortir dels zocos per arribar al lloc més emblemàtic de Marrakesh, la plaça Djema el Fnaa que, certament sorpren, la meva primera impressió, un cop superada la fortor que emana la plaça, és realment la de que és un lloc molt autèntic, entenent com autèntic que la vida allà és igual ara que segles enrera. Un bast espai, sense res en especial més que moltes dones tapades amb vel (cosa que ens va sorprende en tot el país ja que pensàvem que no n'hi hauria tantes tantíssimes) i homes que es busquen la vida de la manera que poden, sigui encantant serps, passejant-se amb monos amb bolquer o cantant cançons tradicionals. Realment no ens va semblar especialment maco i menys encara quan, tota la tranquil·litat que havíem tingut durant el matí la vam perdre de cop. A la plaça l'assetjament dels venedors és constant i excessiu, i el pitjor de tot, va directe cap als nens de manera que de seguida estem regatejant per una serp de fusta que un venedor li ha encolomat a en Pau i per la qual vam acabar pagant 60D, amb la lliçó apresa, un home que també li volia entaforar al pobre nen un globus va sortir amb la cua entre les potes i el globus a la mà després de la gèlida mirada de la Mireioneta, tot i haver dit segons abans "Il dejà prés".

Aquest ambient va fer que no fos un gran moment, igual el passeig fins la Kutubia, entre gent mendigant i cavalls que feien pudor. Fins i tot l'estona contemplant la torre, un dels símbols de Marrakech, semblant a la Giralda, no va ser el que hagués pogut ser.

Personalment estava enfadat i per tal d'alleugerir tensions vam decidir anar a dinar. Cosa que vam fer en un restaurant bastant per a guiris en un dels molts carrers que van a morir a la plaça Djema el Fnaa, res destacable, ni el preu, ni la quantitat ni la quantitat del menjar. Simplement un lloc que va servir per fer un reset i carregar piles per continuar explorant la ciutat.

Després d'agafar un taxi (amb taximetre), vam dedicar la tarda a passejar pel barri de la Kasbah, més autèntic i més barat i on la zona de la mesquita, les tombes (on no hi entrem) i el palau Badi és molt bonica i molt recomenable per un passeig com aquest, per veure els monuments però sobretot per tenir un contacte més proper amb els locals, tot i que no vam comprar res més que una bossa de patates, parlar amb dos o tres botiguers amb calma va ser la millor manera d'entrar definitivament en contacte amb el pais.

Tot passejant vam arribar al palau reial, es veu que el rei Mohammed VI té un palau a totes les ciutats importants del pais. Els polícies de diferents tipus que s'aplegaven a la porta de les muralles no ens deixen fer fotos, cosa que ens eraigual, de fet, l'objectiu més que el palau, on ja sabíem que no es podia entrar, era passejar pels jardins reals, macos, tipus oasis al desert, però tampoc espaterrant, ens fotem una bona passejada amb l'esperança de trobar un parc amb gronxadors, cosa gairebé inexistent en tot el país.

Després de tot aquest tute vam decidir agafar un taxi (aquest cop no va colar l'edat de l'Aranet i vam haver d'agafar un dels grans) i tornar una estona a descansar a l'hotel, de camí veiem els primers camells del viatge, a mode d'atracció per guiris i passem pel Boulevard Mohammed V on veiem un centre comercial amb Carrefour i pensem en anar-hi per comprar coses pels propers díes, a més constatem l'essència d'aquesta avinguda, un paradís occidental a Marrakesh.

A casa vam agafar forces per tal d'afrontar l'atracció més contundent de la ciutat, veure i viure la plaça Djema el Fnaa de nit, de camí cap a ella vam passar per l'hotel La Mamounia, del qual l'àvia ens va dir que si podíem visitessim els seus jardins (cosa que no vam fer i ens empenedim).

La plaça, com l'anomenen els Marrakechins, de nit es transforma completament, de la nostra visita unes hores abans només quedava l'olor a pixum a la part més perifèrica ja que a la part interior l'olor del menjar dels centenars de 'xiringuitos' que s'hi apleguen passa per sobre de qualsevol altra cosa. Djema el Fnaa de nit és tot un espectacle, la llum de tots aquests locals, el soroll que fan i el bullcii en general converteixen la plaça en una illa envoltada de foscor on, de fet, vam passejar amb més facilitat de la que pensàvem. Això sí, evitem apropar-nos als grups de gent que vorejen els espectacles... sí, amb els nens fa més cosa, i és per això que un cop vist, cosa que creiem obligada, girem cua cap a un lloc més fàcil.