Fecha de publicación: Nov 13, 2019 10:0:40 AM
La Mireioneta sempre diu que li agrada celebrar el seu aniversari fora de casa, és una manera maca de fer-ho que, a més a més li treu ferro al pas de l’any. En el meu cas, fent els anys al novembre poques opcions de marxar acostumen a haver-ho.
Però aquest any, sent un número rodó, la Mireioneta “em va obligar a agafar el dia de festa perquè “tenia una cosa preparada”...
... diumenge al migdia, després de votar vam deixar als nens amb els avis GRÀCIES, i vam sortir cap el lloc “sorpresa”, la primera indicació em va despistar, doncs jo pensava que aniríem cap al nord, i la Mireioneta em va indicar “direcció Lleida”.
Un cop enfilats a l’autopista, no va poder aguantar més i em va dir que anàvem a Saragossa, doncs teníem entrades per veure el Saragossa – Penya, i que passaríem allà la nit, visitant una ciutat en la que hi havíem parat, però li teníem una passejada pendent. Ara ja no ho podem dir.
Vam aturar-nos a dinar a un vell conegut, el restaurant Nou Urbisol a Castellolí, un lloc que mai ens decepciona: guisat de calamarssets amb espàrrecs verds i bolets, un magret a la brasa un altre rostit amb salsa de vi i maduixes, un valencià, un tallat i aigua per beure. Tot bo, no tenim el preu, però vaja, que és molt possible que repetim en el futur. A partir d’aquí, només els quilòmetres de l’A2 fins a Soses i els de l’AP2, amb un peatge de 12,90€, van ser el camí fins arribar al pavelló Príncipe Felipe de Saragossa. Vam aparcar en un descampat a dos carrers del camp i 10 minuts abans que comencés al matx, ja estàvem asseguts al nostre seien d’un pavelló històric, on entre d’altres esdeveniments s’han celebrat dues final fours. El pavelló ens va agradar, és com un cub i totes les formes són rectes. I tot i ser un pel més antic que l’Olímpic, està més modernitzat, tot i així, el Basket no es veu també.
El partit va ser un partidàs, l’afició de Saragossa, 9500 persones, van estar apretant tot el partit, maco però amb alguna sobrada innecessària i algun comportament no gaire esportiu la veritat. Però és que, ja voldria que a Badalona els partits es visquessin d’una manera semblat la veritat. Per sort, després d’anar guanyant tot el partit, excepte els primers minuts, vam aguantar l’embranzida final manya i vam saber jugar els moments calents. PARTIDÀS!
Amb el sabor de la victòria a camp contrari als llavis (on no sé quina cara se’ns hagués quedat en cas de perdre) vam tornar al cotxe que vam apropar fins al carrer major. Des d’allà vam caminar fins l’hotel Pilar Plaza, un 3 estrelles modernet situat a la mateixa plaça del Pilar, on teníem una habitació just al davant de la Basílica amb unes vistes espectaculars a la mateixa i a la plaça, amb esmorzar bufet 71,11€.
De nou al carrer vam gaudir de la plaça del Pilar, una plaça majestuosa on la basílica de Pilar, l’ajuntament i la llotja comparteixen espai amb monuments i d’altres edificis notables com la Seo.
Vam entrar a la Basílica del Pilar, que ja coneixíem, però vam repassar la capella del Crist del Pilar (amb un cabell natural que feia una mica d’angúnia) i, com no podia ser d’una altra manera, la de la verge del Pilar, que és d’aquelles coses que dius... “me la imaginava més gran”.
Sent diumenge a la nit, hi havia molts restaurants tancats així que vam passejar pel carrer de compres Alfons I amb vistes a la Basílica fins endinsar-nos “al Tubo” la zona clàssica de tapes a Saragossa. Allà, a la mateixa plaça de Santiago vam trobar dos llocs que ens agraden només veure’ls, el Designio i el Rincón de SAS. Vam triar el segon perquè vam veure un cartell a la porta on deia que anunciava el concurs de tapes de la ciutat... això, i un menú amb molt bona pinta per 19€. Vam al·lucinar, un lloc maco, nou (porta obert un mes i mig) amb uns preus irrisoris. La tapa, amb beguda, costa 3€ (el mateix preu a tots els establiments), sent en aquest local un cochinillo cuinat en tres temps i pels menús vam agafar arròs amb pollastre, salmó i cheescake un, i mongetes amb gambes a l’allet, cabrit i iogurt amb Nutella l’altre, aigua, vi i cafè inclosos al preu. BRUTAL. Vam fer una breu passejada nocturna pel Tubo i pel casc històric, descobrint el teatre principal i un parell d’esglésies amb torre, a Saragossa, això de les torres ho portaven molt, abans de tornar cap a l’hotel a descansar.
Dilluns el dia es va aixecar llenganyós, nosaltres, tot i anar amb calma, primer més fotos del Pilar des de la nostra habitació amb vistes, de la que vam aconseguir sortir, esmorzats i tot, poc després de les 10, com es nota no portar la ‘motxilla’ dels nens de viatge, i vam anar fins el palau de l’Alfajeria, on vam arribar després de creuar el bonic parc del mateix nom.
L’entrada ens va costar 5€ i ens vam apuntar a una visita guiada on la Mila, una guia amb un humor bastant sarcàstic ens va explicar la història i curiositats d’aquesta meravella no gaire coneguda. És la construcció àrab més al nord del mon, i tot semblar una versió reduïda de l’Alhambra, és més antic. Va ser construït per la Taifa de Saragossa en una època on aquesta era molt important, d’aquí el seu pati, el saló daurant i l’oratori. Després de la reconquesta, va ser castell dels reis de la Corona d’Aragó, encara més importants a nivell mundial, les ampliacions es van fer d’acord a l’edat mitjana, amb immensos salons senyorials com el saló del tro, amb vistes al pati àrab, la sala de les passes perdudes o la majestuosa escala d’accés, així com la presó situada a l’últim pis de la torre de les banderes. La torre més alta del castell, on encara s’hi aprecien restes dels presos que hi van haver-hi com un taulell d’escacs al terra on dibuixos a la paret.
En definitiva, el palau-castell és una autèntica joia, no obstant és patrimoni UNESCO, gràcies a una restauració llarga i molt bona, doncs ha conjugat els elements antics amb els restaurats fins el punt que es va construir un edifici nou que NO toca l’antic malgrat ho sembla, perfectament integrat en ell, i que acull el parlament aragonès, on també hi vam fer cap per veure el seu ‘modest’ hemicicle, Parlo de modest perquè hi ha 65 diputats, la meitat que al de Catalunya, el qual el recordo molt més gran la veritat.
Però encara va ser més curiós que al acabar la visita, vam fer un cafè i un colacao allà mateix (3,40€). Doncs bé, a la taula del costat hi havia un grup d’uns 8 diputats (del PP i Ciudadanos) debatent sobre les eleccions del dia anterior. Les quals no li han anat bé a ningú (la qual cosa deu ser històric). En fi... deixem la política per altres fòrums...
Vam tornar al centre del Saragossa on, ara sí, vam aparcar al pàrquing de l’ajuntament (0,037 cèntims el minut) i vam passejar pel casc històric de nou...
... Vam començar passejant de nou per la plaça del Pilar, l’ajuntament, la Lonja, tots dos barrejant l’estil renaixentista i mudèjar, així com vam estar fent fotos a les estàtues del monument a Goya... un plaça magistral la veritat, un autèntic punt neuràlgic, una passada.
Després vam vorejar la Catedral, gaudint de les seves parets mudèjar, un dels molts estils presents en aquesta impressionant obra i vam creuar l’arc del Dean per perdre’ns entre els carrers de la ciutat.
Ens vam retrobar en les restes de l’amfiteatre romà, n’hem vist tants que aquest no ens va aportar gaire, de fet, gairebé ens va sobrar en una passejada maca per un casc històric molt vivible (com trobem a faltar això al Barcelona).
En aquell moment se’ns va obrir la gana, vam tornar a passar pel tubo, però la seva oferta no ens va ‘conquerir’ com ho va fer la tapa de pichón escalivat del Morrete a la plaça San Pedro Nolasco, que vam acompanyar amb una empanada de carn i una bomba de bacallà (aquestes dues coses 2,5€ cada una i més justes la veritat). I per rematar vam anar al Designio, doncs la nit anterior ens vam agradar i havíem vist que també participava al concurs de tapes... i quines tapes, la del concurs era xai amb verdures potxades, bona (tot i que el xai cantava una mica), però res en comparació de les guioses amb gambes i les escarxofes amb pernil que també vam demanar i que estaven espectaculars, per tot això, més un cafè (i les dues begudes que entraven amb la tapa del concurs) vam pagar 20€.
Vam creuar el carrer Alfons I i llavors vam entrar en un ‘error en Matrix 😊) doncs aquella zona, que en principi era desconeguda per nosaltres, no ho era, nosaltres havíem estat a la plaça de San Felipe... amb els nens! Però ni està reflectit al Mireioneta, no som capaços de relacionar-ho amb cap viatge...
Vam continuar el passeig fins arribar a l’eclèctic mercat central i allà vam passar les muralles per fora fins arribar a la torre de la Zuda, i d’allà vam travessar per veure l’Ebre, que deu n’hi do quanta aigua (marró) porta (i diuen que no és gaire) amb el pont de pedra al fons.
De tornada cap el cotxe vam tornar a entra, per última vegada a la basílica, doncs la nit anterior estaven celebrant ofici i no vam poder veure la capella, però vaja, per nosaltres aquesta catedral és molt més espectacular per fora que per dins on, tampoc ens va aportar gaire.
Saragossa ens ha agradat força, una gran ciutat que peca de tenir d'altres ciutats grans davant seu i, que li falta un punt, potser ho van intentar amb l'expo de l'aigua o, potser només és un tema de marketing, és a dir, que ja és gran i important, senzillament, que no és coneguda i llavors, la pregunta és... cal? Penso, per exemple en quantes ciutats d'EEUU són importants i no sabem ni col·locar-les al mapa
Vam tornar al cotxe i vam tornar cap a Barcelona, doncs teníem més de 3 hores de camí on vam pensar, un cop més, en quan explorarem els Monegros i vam veure una de les llunes més espectaculars que haguem vist mai, doncs estava tant a prop de la carretera que és veia gegant.
I poc més, doncs realment del que teníem ganes era de veure als nens i celebrar el meu aniversari amb ells, que, tot i que passar-ho fora és genial, també ve molt de gust passar-ho amb la gent que més t’estimes.